50 anys de foc a Nicolau Andreu
Aitor Sánchez Collado
Periodista, membre de la Comfet
(Comissió d’Estudis Fallers de Torrent)
La falla Nicolau Andreu celebra cinc dècades on el foc sempre ha sigut el protagonista per cremar tot allò roïn que els seues fallers volen criticar. Parlar de la comissió és parlar d’un barri que ha canviat molt urbanísticament i socialment, però que encara conserva l’essència dels seus orígens entre les parets del casal. Tirem la vista enrere per descobrir com va començar tot.
Torrent faller, a finals del 70
En la dècada dels 70 la festa fallera es torna a reorganitzar a Torrent després de la famosa reunió d’amics al bar Tudela, on simultàniament, un grup d’hòmens mostra interés per recuperar la festa. La falla de La Plaça i Àngel de l’Alcàsser seran les primeres en recuperar la seua tradició perduda de dècades passades (1968), de manera que “l’any 1970 varen ser dotze les falles plantades. Es varen millorar els actes conjunts de I’any anterior. Es va consolidar la Junta Local Fallera i totes les falles acudiren a la retolació del nou carrer del gran músic torrentí Josep Andreu Navarro, ròtul que va pagar -i regalar- la Falla de Sant Roc.”1 Esta visió es correspon amb la de l’article resumen del setmanari Torre d’eixes falles, on remarca la importància i la gran eclosió que ha tingut la festa, que havia passat de plantar 2 falles en 1968 a plantar dotze en 1970. En les falles de 1976 es configura una Junta Local determinada per delegacions, i no a soles per vocals com fins el moment. El president José Roig Alegre, forma un equip amb Arturo Boix.
En l’exercici de 1977 la festa fallera de la ciutat marcava ja el seu calendari festiu i començava a institucionalitzar els actes tal i com els coneguem a dia de hui. Tal i com recorda el cronista de Torrent, Vicent Beguer Esteve: “L’any 1977, nova falla: la del carrer «Nicolàs Andreu i voltants». Fallera Major, Emilia Esteve Canet, i mantenidor, n’Albert Jarabo Payà. La crida tingué Iloc el dissabte dia 5 de març. «El Cant de l’Estoreta» i els primers Jocs FIorals de Torrent s’integraven en la festa. L’ànima de la festa era ja el secretari de la Junta Local, Artur Boix Miquel”.2
De fet, el mateix Boix nomena la creació de la comissió en un article en que fa referència al X aniversari de tornar a plantar falles a Torrent (després de la prohibició ocasionada pels aldarulls de la Tombà de les Falles). En les seues paraules es despren l’ambient faller a Torrent: “Al celebrar aquest dècim aniversari i plantar-se enguany en Torrent una nova falla -la de Nicolas Andreu- crec que els torrentins hem arribat a un punt on cal fer un examen de consciència i pensar, ara que tenim a Torrent totalment encés en flama, si podem donar-li a esta terreta en què ens ha pertocat viure tota la tradició fallera que de la nostra mare Pàtria hem heretat (…)”3
Com veiem, la festa estava en plena efervescència i calia replantejar-se el full de ruta de les nostres falles: cap a on volien encaminar-se, quin trajecte cultural, festiu estipular, quins concursos potenciar, etc. En definitiva, triar el model de festa que els fallers volien. Però com va nàixer la falla del carrer Nicolau Andreu?
Fundació de la falla Nicolau Andreu
Al barri de l’estació, al caliu de la parròquia de l’Assumpció i de les vies del trenet es configurada un nou barri amb noves promocions entre els carrers Sant Ernest, Campoamor, Sant Joan de Ribera i la principal Nicolau Andreu. En este context urbanístic es reunia un grup d’amics i veïns amb l’objectiu de crear una nova comissió. La primera junta de la falla es va celebrar al bar del Chato, al mateix carrer que dóna nom a la comissió: una amalgama de veïns de diferents cultures i procedències, però amb el mateix objectiu comú de fer més gran Torrent. La seua primera acta de constitució deia així:
” Siendo las 22 horas y 30 minutos del 22 de mayo de 1976, se reúne por primera vez la Junta General de Falleros y Falleras de la Falla, Nicolau Andreu y adyacents. Para celebrar, sesión informativa y cena de sobaquillo, según se anunciara en la pizarra por la Comisión. Abre la sesión el presidente Don Francisco Gavarda Catalá, que es consciente del esfuerzo realizado por todo el equipo que, bajo sus órdenes, forman la Comisión.
Que la Falla ya es una realidad, puesto que ya la tenemos contratada, y como todo marcha en perfecto orden, este año plantaremos y quemaremos la Falla, y celebraremos las fiestas josefinas en nuestro barrio, si Dios quiere. Toma la palabra el secretario, quien hace su exposición detallada de todo lo realizado, y dice que está totalmente legalizada la falla por la Junta Central Fallera, y por todas las autoridades a las que han sido presentados aprobados en el tiempo reglamentario todos los documentos exigidos. Anuncia también la inauguración del Casal Fallero. Acto seguido, toma la palabra el vicepresidente primero Don Antonio Lisarde, el que hace un exponente muy emotivo de cómo todos los componentes de esta falla, castellanos, valencianos y de otras regiones, son hijos de Valencia, y se han hermandado para celebrar las fiestas de esta admirable tierra en que viven y conviven, invitándoles a todos a que colaboren con la comisión para ver de conseguir que nuestra falla sea la primera en Torrent.
Seguidamente, toma la palabra el delegado de la sección femenina Don Juan Ángel Ánchel aludiendo y exaltando a la mujer fallera, invitando a las madres a que alienten a sus hijas a unirse a nosotros para hacerse falleras y así conseguir el conjunto más representativo. Por último, el señor presidente, siendo las 24 horas de esta fecha y habiendo transcurrido el acto con toda normalidad y sin incidente alguno, cierra la sesión “. 4
Encapçalats per Paco Gavarda, president; i la seua primera fallera major, Concha Domenech; junt amb Rosario García, la primera fallera major infantil. Este esperit de barri integrador ja es palpa en el saluda del president en el vostre primer llibret. El president Gavarda deia així:
Jo done les gràcies mes lleials i sinceres al barrio i vehinat per eixa ajuda que hem tingut, l’estime i la valore com cal, i també a tots els fallers i falleres perquè han demostrat en tot moment una entrega absoluta com és de llei, de llei i de raó, com diria el poeta.
No ha de faltar l’expressió d’afecte verdader als homens de la meua Comissió, per eixa afán de voler fer les coses a la més pura i sana cooperació dins eixa planera casolana, per a ells que han treballat de veres els felicite de tot cor i el tracte amb tota l’ànima.
La nostra falla creada per un manchego, un andalús, i un valencià, vibra de emoció pels quatre costats, el barri s’encén de foc i flama, perquè el sacrifici ha sigut lleal i cavalleresc, totes aquelles inquietuds espirituals han completat amb generosa vocació, complint lo que teniem predestinat; el formar una falla recollida d’amics.
S’allunya la fantasia
d’un món sense corbes,
recte exacte, plusquamperfecte,
ón es lo que jo volia.
Potser que siga pobra la falla, potser, tal vegada que els nostres defectes siguen per ignorància, però lo que sí és realitat és que la nostra falla compartirà amb el poble de Torrent les nostres festes Josefines en eixe esperit de valenciania.5
Manxecs, andalusos i valencians s’uniren per demostrar que les falles no són de València, son Patrimoni de tota la Humanitat, gràcies al treball de tots els fallers que la fan possible, independentment de lloc de procedència: els casals són els millors espais democràtics, on de manera horizontal discutim raonem i treballem per aconseguir el millor per al nostre barri. El casal es converteix en un espai de trobada de diferents ideologies, procedències i formació, per demostrar que la nostra festa és una escola de vida i respecte. En el primer saluda al llibret, titulat “la barrià”, firmat per la comissió es respira eixe sentiment:
No cap la menor duda que la nostra falla que és jove i galana en estes lids, i en la primera etapa fallera vol fer l’honor la seua barriá per a que esta vibre d’emoció en lo festiu i humà, i que nostra falla servixca de solaz esparciment, plena d’alegria e il-lució. Vivint nostres festes josefines en unió i companyia, desitjant als veïns i poble sancer la més gran felicitat. La falla de “Nicolás Andreu” en gran espirit i solidaritat humana vol servir i ensalzar les falles del nostre poble de Torrent.6
Dels fundadors tenim l’ànima del secretari, el senyor Gómez Herrero i cinc famílies fundadores que encara queden d’aquell primer any. La primera junta directiva va ser:
President: Francesc Gabarda Catalá
Vicepresident 1.°antoni Lisarde Fons
Vicepresident 2.°antoni Puig Monleón
Vicepresident 3.° Joaquín Blázquez Gardón
Vicepresident 4. Rafel Vilata Montoro
Secretari: V. Roberto Gómez Herrero
Vicesecretari: Lluis Chuliá Risueño
Tesorer: Rafel Vilata Montoro
Vicetesorer: Francesc Rubio García
Contador: Lluis Chulia Risueño
Vice Contador: Enrique Rueda Moreno
Delegat Festejos: Lloreto Garrido Garcia
Delegat Loteries: Francesc García Cuesta
Delegat Sec. Femenina: Joan Anchel Marzilla
Delegat Sec. Infantil: Armando Pérez Ulpiano
Delegat Rel. Públiques: Vicent Camps Belenguer
Delegat Casal: Francesc Mota Sayas
Bibliotecari Arxiver: Tomás Fuentes Martínez
Delegat Sec. Esportiu: Francesc Gil Basquier.
I els càrrecs honorífics eren per a l’alcalde de la ciutat al que nomenaren President d’honor, Vicent Soria i Planells. La resta de fallers d’honor estava formada pel reverend, En Manuel Soler Espí. I la resta de fallers d’honor com: En Nicolás Andreu Navarro, En Josep Andreu Navarro, Francés Andreu Navarro i Rogelio Andreu i Navarro, germans i constructors que donaren nom al carrer i al barri. Així com: En Pasqual Alejos Piles, En Josep Roig Alegre, N’ Artur Boix Miquel i En Josep Maria Cabanes i Silla.
El monument que va vore el foc en este 1977 a l’encreuament del carrer Nicolau Andreu ens mostrava un tema típicament de finals de la dècada i que s’extendrà en els 80: parlem de la visió de la dona com a generadora dels problemes de la societat “moderna”. Precisament sota el lema “La Eva moderna” el cos nuu d’Eva, amb dos pomes (o ous) a les mans s’assentava sobre un cor i dos angelets per a mostrar el seu poder sobre la resta. I es que en els 70 el franquisme dissol progressivament la totalització festiva que evoluciona cap al formalisme, en molts casos rutinari, buidat de contingut ideològic en molts casos, i en altres, reconvertit de cara a l’interés turístic i a la consolidació de l’oci modern. Així doncs, junt al Turisme i la crítica a la modernitat les falles comencen a parlar de drogues, unides a les dones, la prostitució i els problemes de la nova època de llibertats. En les quatre escenes que presentava el monument, no faltaven dones completament nues, en plena època del destape, on es criticaven els encants de seducció de la dona sobre l’home, el caràcter marimandó. La seua progressiva incursió en la vida social ve criticada per l’aspecte físic o pel caràcter de manifassera i escandalosa. Els versos explicatius deien el següent:
Dalt la falla molt bé notes
l’Eva Moderna, jugant amb un parell de “pilotes”
Els “cupidos” o el tresor dels qui volen la muller
sense sentir-la en el cor.
La xica, calfant-se el cap, la tenim dalt de la falla
per les coses del “destap”
1.ª escena VEDAT DE PLATJA
Ella ha caçat un pardal
i el té lligat amb la corda
perqué diu que no está mal.
PARDALS DESFETS
Els pardals no tenen
vida sense la dona calenta
que la veus que va d’eixida.7
Cal remarcar que les falles de pressupost modest, com la majoria de les plantades a Torrent, continuaran incorporant la figura de la “mamelluda”, com a producte del sistema de producció del refregit de ninots i així serà fins ben entrats els 90. Este monument, de l’artista José Herrero, va obtindre el segon premi de la secció segona, curiosament el primer premi d’esta secció se’l va emportar la falla Barri del Carmen de Picanya, que participava de ple dret en concursos i actes de la Junta Local Fallera de Torrent.
El calendari d’actes dels últims dies de falles estava previst se la següent manera:
DIA 17 DE MARÇ
A les 7’30, gran despertà per los carrers de nostra barrià, amb acompanyament de música.
A les 7 de la vesprada, la gran Ofrena de Flors a la Nostra “Verge dels Desamparats” sobre el iterinari que designe la Junta Local Fallera.
DIA 18 DE MARÇ
A les 7’30, gran despertà per los carrers de la barria, amb acompanyament de música.
A les 10 del matí, visita als fallers d’honor, i a continuació pasacalle. A les 2 de la vesprada, gran “mascletà”.
A les 5 de la vesprada, concurs de cucanyes amb carreres de sacs, i després chocolatá que oferix nostra Fallera Major Infantil, a tots els fallerets i falleretes.
DIA 19 DE MARÇ “FESTIVITAT DE SAN JOSEP“
A les 7’30 del matí, extraordinaria despertà pels carrers del barri, en acompanyament de música.
A les 10 del matí, misa en la Parròquia de la Asumpció, per a continuar en la operació “quilo”
A les 2 de la vesprada, gran “mascletà” per un afamat pirotècnic.
A les 12 de la nit, gran castell de focs artificials i amb seguida la cremà de nostra falla. En moments crucials i culminants de la festa, llàgrimes, penes, alegries i tristors. Pensant seguidament en el pròxim Josepfi.
I així es cremarem les primeres falles d’esta comissió per donar pas a l’exercici de 1978. Les falles de 1978 van ser de transformacions a la Junta Local Fallera, promogudes pel canvi de signe polític a l’Ajuntament, així ens ho fa constar SanFelix:
“En 1977 vist el canvi d’orientació política i regim de la nació espanyola, i també el estat dolent de salut del president Roig, fou anomenat per a este menester (president) Amador Yago Durá, confrimats en els càrrecs el secretari Boix, i el tinent d’alcalde Alejos, i en assemblea de presidents varen ser elegits quatre d’estos per a distribuir el càrrecs i escollir els representants de les Falles que havien de col·laborar en les tasques de Junta Local.”8
Tal i com podem imaginar esta formació de Junta Local responia quasi més bé a una gestora, forma organitzativa que es repetiria en la institució anys després. Les barriades del «Chenillet» i «carrer de Zaragoza i voltants» integraren dos noves comissions. Mentrestant, al 1978, la falla Nicolau Andreu emprèn amb ganes el segon exercici de vida, sota la presidència d’Antoni Lisarde Fons:
S’apropen les falles, festes que els valencians portem arraigades de fa un montó d’anys, i nosaltres, en la segona etapa de vol, necessitem l’ajuda i comprensió de tots; axuda per a que nostres festes cada volta siguen millors, es lo que s’han proposat els fallers i falleres, prés volen que nostre veïnat i barriá brille de il·lusió i alegria, i en este any de democràcia i d’autonomia estar més agermanats que mai.9
La fallera major va ser Mª Angeles Martinez i la infantil va ser Ana Mª Andreu. La comissió canvia d’artista i Francisco Agulleiro és l’encarregat de plantar “Animalaes”, amb el remat d’un gall sobre una taula de cuina i en les bases dones amb bon escot engatusen a un recent cassat i a un senyor major a la platja. Esta falla va obtindre el 3r premi secció primera.
Com a remat de la falla hi ha un gall de pelea de grans dimensions, i baixant per el cos central, un piló de carnisser i un cinturó com al·legoria a les escenes que es presenten.10
Mentre que la falla infantil va obtenir el 8é premi de secció infantil única, ja que recordem que no serà fins anys després quan es creen les categories.
En 1979 repetia Lisarde com a president i en el seu saluda afirmava:
Recordeu com varem començar? Mai no podré oblidar la nostra primera junta. Com tots recordeu se’n van donar uns càrrecs que la majoria no tenia ni idea de lo que havia de fer, però tot era optimisme i il·lusió, diem amb orgull que la nostra falla havia segut fundada per un valencià, un andalús i un manchego i que n’era lògica la falta d’experiència.
Estes línies a les pàgines del nostre llibret només busquen la reflexió de tots mosatros al fer balanç d’estos tres anys que portem de falla, un balanç positiu, puix crec que hem adquirit expèriencia que ens faltara al principi i a poc a poc es corregixen defectes que abans pareixien normals.
Però penseu fallers que tenim la sort de pertenéixer a un barri que mostra el seu interés per la falla, però cada dia ens demanará més i ja no perdonarà tan fàcilment els errors perquè pensa i amb raó que esta es una gran falla i que els seus fallers, falleres i comissió tenen que estar al seu nivell. Penseu que tots els que perteneixqueren a la nostra falla i que, siguen quins siguen els motius, ja no están, deixaren un granet d’arena aportant el seu treball. Tot amb el mateix final, deixar ben alt el pavelló d’En Nicolau Andreu11.
Els fallers van torna a canviar d’artista per Josep Varea, que planta “Els esports” amb una crítica que diu: “gens difícil és de comprendre el que en esta falla es tracta: comerciants i futbolistes fàcilment guanyen la pasta”, on una dona amb bona “delantera” vestida d’àrbitre tracta de controlar les dificultats econòmiques de la crisi que es veuen en les escenes. El cadafal va fer-se amb la plata, al obtindre el 2n premi, de secció primera i el 3r d’activitat fallera. Per la seua banda, el monument infantil va guanyar el 7é premi de la secció única. Cal remarcar que l’activitat de la comissió infantil era molt fructífera per aquesta època, ja que este mateix any van aconseguir un 2n premi de la cavalcada del ninot i un merescut 1r premi al millor cant, al Cant de l’Estoreta organitzat per la falla Sant Roc. A partir d’este any Nicolau Andreu comença una llarga trajectòria en premis i participació en l’esmentat concurs.
L’exercici de 1980 arrossega la crisi del petroli de finals dels 70 i això es reflexa també en el saluda del llibret, firmat per la comissió:
Pero hui tinc que demanar a tots una sincera reflexió, perquè així pensa tota la comissió de la Falla Nicolás Andreu, que nostra falla va cada any més, perdent força, al contrari de altres falles que van dia a dia més amunt, es com una enfermetat mal curà que poc a poc se va fent crónica. Possiblement els vertaders culpables de eixa en-fermetat sigam la comissió que no hem sabut tallar el mal per la soca o tal vegada el motiu de esta situació siga el moment de crisis que atraveça el mon, també es possible que la falla necesite un canvi amb la seua directiva, lo més probable es que entre totes estes possibles causes se ha format eixe tumor anti-faller que patix la Falla.12
La falla torna a confiar en la família Barea per a fer la falla, traçant així una simbiosi total entre artista i comissió que perdurarà durant molts anys. Planten “La pica”, amb referències a la festa nacional i un remat de picador que no li valen cap premi de secció:
Esta falla té com remat una gran pandereta i damunt un picador porta amb una mà un garrot i amb l’altra una bolsa de diners. Esta figura vol representar la gran problemática actual i que el món per a poder viure te que ballar al so que millor sone, i per això, en ca que no es normal picar un bou a garrotaes, tot és vàlid si d’eixa forma es pot guanyar la vida.
La fallera major de la comissió d’eixe any, Matilde Machado, fou la primera en ser casada i va tenir que demanar permís a Junta Central Fallera per a que poguera representar a la comissió (prèviament en l’exercici anterior va ser de la cort de les festes del poble i de la cort d’honor de la fallera major de Torrent, Pili Puig).
La comissió aconseguix un 3r premi d’activitat fallera, 2n premi en comparsa de la cavalcada del ninot i un 3r premi crítica cavalcada del ninot. Com l’any anterior va funcionar tan bé la participació al cant de l’estoreta, en 1980 repetixen i igualen el premi al millor cant, així com el 10e premi al millor conjunt al Cant de l’Estoreta de València, que organitza la falla del Carme de la Plaça de l’Arbre. Com a curiositat, la falla es pujava al carro de tenir la seua propia banda de música formada per:
Cornetí: antoni moreno morillas
Cabo de trompetes: Nelo Moreno Morillas
Trompetes: Alfons Pichardo Cebrian, Francesc Miquel Ruiz Zornoza, Lluis Hernández Rubio, Ricardo Lisarde Soriano, Enric Villajos Librado, Nelo Rueda García, Josep Lluis Rodríguez Morcillo, Francesc Javier Fernández Martos, Francesc Josep Rubio López, Joan Abellán Herraiz, Antoni Rodríguez Morcillo i Andrés Morillas Martínez
Cabo De Tambors: Santiago Murillo Trujillo
Tambors: Pere Angulo Samblas, Rafel Lozano Matias, Carlos Javier Fernández Abellán, Antoni Aranda Rodríguez, Ramón Navarro Barcenas, Josep Martínez Coronado, Josep Fuentes Pérez, Francesc Velazquez Muñoz i Carlos García Pobrero.
Timbals: Miguel Marchena García.
En 1981 planta “fotografia d’actualitat” on també s’opta per la crítica més mordaç, mentre que la infantil és la primera vegada que es publica a El Granerer, amb el lema “A la taula i al llit, al primer crit”. La comissió aconseguix el 3r premi d’activitat fallera, mentre que la comissió infantil està d’enhorabona i guanya el 1r premi de teatre organitzat per Junta.
Local Fallera, un dels premis més importants, per no dir el més important, en quant a la difusió de la cultura i la llengua.
En 1982 la comissió contracta a un altre gran artista de Xàtiva, tot un referent a la Costera i també al cap i casal, parlem de Paco Roca i les obres “Festa en l’horta” i Fantasmes de hui”, amb el qual obtenen un 3r premi de secció primera, tant en la major com en la infantil. Un altre gran premi quant a la cultura és el 1r premi de presentacions que la falla major va obtindre en l’acte preparat per exaltar la figura de Mari Ángeles Soriano i Baró. A més a més la falla va obtindre el 3r premi d’activitat fallera, 3r premi de carrossa de la cavalcada del ninot, 3r premi crítica de cavalcada i 3r premi dels Jocs Florals. Mentre que la comissió infantil va obtindre també el 3r premi en la cavalcada del ninot, 3r premi al xiquet més típic al Cant.
En 1983 la comissió conta amb l’experiència de l’artista Francisco Rajadell Díaz, qui planta “El temps vola”, mentre que l’artista infantil, Ángel Casero, és l’encarregat de fer el monument infantil amb el lema “El conillet de la sort”. La comissió va guanyar el 2n premi d’activitat fallera, 2n premi de Jocs Florals, 8e premi a la cavalcada del ninot i 3r remi al cant de l’estoreta.
En 1984 tornen a confiar la sort en Francisco Agulleiro per a plantar “Diablures”, amb un remat espectacular d’una diablessa, treta de les mans originals del seu germà, Vicent Aguillerio i que va ser remat de Na Joradana en secció especial en 1979. La falla infantil la firma la comissió amb el lema “El castell de l’esperança”. Però el més curiós d’eixe any va ser com Robert Gómez va fer una divertida crítica de la junta directiva de la comissió (reproduïm l’ortografia original):
ANTONI LISARDE FONS (PRESIDENT) Fa cap el seu nom a la ilista de la comissió, fa cap a la táula per a presidir les juntes, te el cap despeját» cuant la falla funciona, i es el cap de turco cuant la falla no va ni cara a l’aire Sols dir en molta frecuencia… «Si la cadena es trenca… Et pegarás una cabotá Toni.
FRANCESC RUIZ TERRADEZ (Vicepresident 1.°) Te els…com els pilóns del riu, el estómago d’acér inoxidable, els nérvits de vacacións…es per a reven-tár cuant diu “Tú no et preocupes que aixó ja está clar, no he tigut temps de vóreu pero está clar… El mataries, pero com es tant bó seria un pecát mortál ¿veritat Paquito?
ANTONI PUIG MONLEON (Vicepresident 2.°) Nominát per al premi novel a la morál, en te mes que Alcoiá, pero per fi l’han nomenát “responsable d’obres i trebálls” casi res…com un concejál del ajuntamént, pero en fallér. Pero estic segúr que es sincér cuant després d’agarrár una bona rabieta dius… •jo no m’enfáde, digáu lo que vos vinga en gana que jó no m’enfáde».
JOAQUIN GASENT DOMENECH (Vicepresident 3.°) Bon xic, costánt i en bones idees, sols li falta portarles a la práctica, es cumplidór en lo que se li encomana, pero patix mol de sony, i aixó en eu fallér no está be, pero ell diu… “Senyórs jo em baij a dormir que demá tinc que treballar» l es queda mes fresc que una cartxofa. Puix com a la xiqueta li pegue per cantar per la nit, es quedem sense ximo.
DIEGO LEDESMA GARCIA (Vicepresident 4.°). Este cárrec se la guanyát com els presidents dels bancs, putjant poc a poc, escaló a escaló, l’unica diferencia es que Diego els putja a destall per a cobrar les cuotes dels fallers, per aixó es fácil compendre que sols tinga forca per a parlar en pregs i preguntes per a dir… “La fallereta tal m’ha dit que la banda li ve curta, o el fallér cual no está al dia en els
págos” | el tállen rapidamént dién-li ¿Has acabat? No et desmoralices Diego el Cel es dels mártirs.
RAMON SANCHEZ RODRIGUEZ (Secretari) Basse fonamental de la comi-ssió, un poc… dictador, un poc… un poc autoritári, un poc. mal jeni, molt importánt, molt responsable, amant de les fálles i de la seua falla sobre tot, es capac de multiplicár- se am la faena per a deixar la falla en bon lloc, l eu conseguix. Be Ramón be, et podem perdonar eixe despiste teu de… «Que anaba ha dir… ha si, que no se nos olvide que demá…
NELO RUEDA MORENO (Vicesecretari) Em consta que l’autor de la frase eixa de “La fúria Espanyola”no la penca mirent-lo a ell. Producte naturál de lepoca de la llet i el Cola Cao, i damun el pare treballa en Danone, casi res Es respetuós, obediént i es pot confiár en ell, es un segúr puntal per a el dia de dema, ui encara diu… i jo que sabia, jo creia, jo pencaba… jo»
EMILIO CRUZ CONTRERAS (Tresorer) Es l’home que vela per els interessos económics de la falla, en aixó ja te prou i no es poc, dificil fer-li una critica, dificil alavárlo perque es el clásic desapercibit que mai busca el lluimént personal am les seues actuacións, que no crea conflictes dialéctics en les juntes, perque parla poc, l cuant se li ocurrix dir algo, acaba pronte diént “jo eu tinc clar, vosaltres a lo mijór no m’entenéu perque no se explicar-me millór, pero jo se lo que vull dir»
FELIP VICENTE BENITO (Comptador) Bon jugador de truc, imatjina que comptara be perque el tresorer no li fallen els cónters, ia que conéixerlo un poc per a tractarlo i anar en peus de plom, perque de lo contrari t’exposses a que et pegue una carterá a la cara i et diga “Como eso no lo he recibido yo, no me hago cargo…
¡Chorra, que hacis y deshacis como querí!”.
ANTONI LISARDE SORIANO (Vice-comptador) Este l’unic que ha comptát am la seua vida, han sigút els dies que li faltaben per a licenciar-se cuant feu la mili. Xic de moltissimes posibilitáts, pero ultimamént está un poc coixo a nivell de falla, desperta Toni que la teua falla necesita d’homes com tu… cuant ten ganes de treballár, i deus alcar mes la veu en les juntes cuant dius «Clar, clar si está ben clar, lo que passa es que sou uns melóns- No et preocupes que no et pegarán.
ANTONI CASTILLEJO CARMONA (Del-legat de Festejos) la un refrá molt conegut que diu: Aprenent de molt, oficial de res, i un altre que diu… L’avaricia trenca el sac, o mes val pardal en sac que cent volát (em pareix que me passat) No du molt de temps a la falla, pero li agrada i la viu, sols te un defécte, que sempre te la ma alcada per a demanar la paraula, pareix l’estatua de la libertat en lo unic que es diferéncien ell i la dita estatua, es que esta no parla i no pot dir .. «Yo tengo que desirle a la mesa». Menos mal que esta no parla tampoc, porque sino ja voriem.
JOSEP PORRAS FRANCO (Del-legat de Loteries) Es nota que es el primér any que es faller, no sap jugár al truc no s’atrevix posar-se el traje de faller presta excesiva atenció en les juntes cuant algú parla, per aixó cuant per ixemple li pregunten ¿Tu tens algo que dir sobre l’asunt de la presentació? Contesta rapidament… “Esta setmana el sorteu es de 50.000 pesetes i que-queden 12.500 de benefici” Pero fea molt de temps que la loteria no es manejava tan be com ell la maneja, gracies Pepe ja t’ensenyarem a jugar al truc.
ANGEL GARCIA RUJULA (Del. Secció Femenina) Este no se les ha vist en sa vida mes groses, pero al que te ganes de treballar, faena a ell i Angel pot ser un home important per a la falla, dona l’impresió que es dels que li entra en el cós el espirit faller, en ca que no es Valenciá com es desprén de les se-ues paraules cuant diu…
«Yo digo lo que dise ese, joer, y to solusionao.
TOMAS FUENTES MARTINEZ (Del. Secció Infantil) L’experiencia feta home la responsabilitat personificada, meticulós i responsable, amánt de la comissió infantil no sol fallar, aceptable jugador de truc, la majoria de les partides que guanya o fa per avorriment dels contraris sol ser poc parlador en les juntes i mol menjador en els sopars, i com no vol que els xiquets passen fam, sempre fa la mateixa proposició… «l als infantils ja que fer-lis un berenar cuant antes, que falte per a un altra cosa pero per a els infantils que no lis falte el berenar I se lis fa el berenar perque ell eu mana.
JOSEP CARRETERO VILLENA (Del. Activitats Diverses) Després d’un xicotét paréntisis torna a calfár-nos el cap en les seues intemenábles exposicións, metódic, organizát actiu i tenác, es un valór únic sense lloc a discusió. Te el dó de curár el mal del insómit, perque… que agust entra la modórra cuant escomenca…” Jo pense que… perque jo crec que… i me imajine que.,. i lo que deus de fer es aco, alló i lo altre, i si no te ix bé, pots fer lo áltre alló i acó, i…” Tots dormint.
FRANCESC GARCIA CUESTA (Bibliotecari Archiver) «La melodía inacabada», imposible fer-li critica perque no ét dóna temps de conéixerlo, fa la arrancá de cabáll i la pará de burro, esperém que algun dia acábe lo que escomence, si es que de veres vol a la falla «¿¿¿???
M. DEL CARME CUADROS MONTESA (Secretaria d’Actes) Es… com una rosa en un camp de melons, com una perla en una caixa de besucs, com una poma en un basquet de figues de pala, com una font d’aigua fresca enmig del desert, es una gran fallera, en aixó ja está todo dit, pero te la desgracia d’aguantar a tots estos i damunt te que escriure totes les tonteries que solen dir. Dónen ganes de plorar cuant molt molleta diu… «Aixó també es te que posar en l’acta?»
Premits Obtinguts en 1984 van ser： 2° Premi Actibitat Fallera, 2° Premi Presentació Fallera, 1° Premi 3 Trofeu Guanyador De Truc, 1º Premi i Concurs d’all i oli. Per la seua banda, els Infantils van guanyar: 2° Premi Activitat Fallera, 7° Premi Cavalcada i el 1.° Accèssit Cant de l’Estoreta.
En 1985, la comissió infantil fa un sentit homenatge a Félix Rodríguez de la Fuente, naturalista i divulgador de la fauna ibèrica, conegudíssim pel seu programa a TVE “El hombre y la Tierra” que va faltar en un tràgic accident d’helicòpter el 14 de març de 1980. Era tot un símbol per als xiquets d’esta generació i per això van tenir la consideració de fer este monument, l’únic que es va plantar a Torrent amb estes característiques i esta temàtica tan tendra on es mostrava un bust del protagonista rodejat d’animals. Les rateries i problemes de l’economia i picaresca espanyola era el tema de la falla gran. Van participar en secció primera. Els premis van ser 2on. premi presentació fallera, 3er. premi activitat fallera, 3r, premi falla secció 1a, 7é accesit concurs de teatre Junta Central Fallera, 1r accésit ornato de carrers, 4t premi activitat fallera, 7é premi cavalcada del ninot i 3r premi declamació secció B.
X aniversari de Nicolau Andreu, ninots indultats i Fallera Major de Torrent
Ens trobem ja en 1986, tota una dècada després de la fundació de la comissió. Precisament, en este exercici la falla planta un monument infantil signat per la comissió, sota el lema “Aniversari”, on tres angelets recolzen un gran escut de la falla. Per la seua banda, la falla gran planta “Xe, quin pato”, de Josep Barea Rocafull. La comissió aconseguix en este exercici especial els següents premis: 3r Premi Cavalcada del Ninot Comparsa, 1º Premi Activitat Fallera, 2n Premi Jocs Florals, 2n Premi Falla Secció Primera. En Infantils, la falla va guanyar: 3r Premi Cavalcada Del Ninot Infantil, 3r Premi Laboriositat Fallera Infantil i 3r Premi Falla Infantil de Secció Primera.
En 1987 la comissió planta la proposta infantil “Chiquilleries”, de la qual ix triunfadora la seua aportació a l’exposició del ninot, ja que per primera vegada en la història de Nicolau Andreu es va guanyar l’indult del foc. Damunt d’un barret de copa, símbol de l’il-lusió i la màgia, s’alçava un elefant. Dos xiquets voltant la foguera fan “l’indi”, representant esta escena el significat de la majoria dels jocs infantils de hui. Per la seua banda, la falla gran portava com eix central els “Jocs enganyosos”. Els premis majors van ser: 1º Premi Activitat Fallera, 1° Premi Campionat Faller De Truc, 1° Premi VI Trofeu Guanyadors De Truc, 2º Premi Concurs D’ornats De Carrers, 3° Premi Concurs De Teatre, 3º Premi Falla Secció Primera, mentre que en infantils van aconseguir: Premi Ninot Indultat, 2° Premi Concurs de Teatre, 3° Premi Cabalgata Ninot i 4t Premi Concurs de Declamació Secció “B”.
En 1988 va ser el torn dels monuments “El qui no corre vola”, d’ell també va eixir afortunat el ninot presentat a l’exposició en salvar-se de les flames per ser la millor proposta de la ciutat, per segon any Nicolau Andreu indultava un ninot, en este cas gran. “Tradició i cultura valenciana” va ser el lema de la falla infantil, les dos falles militaven en secció primera. Els premis en total van ser: Premi Ninot Indultat, 3.° Premi Activitat Fallera, 3° Premi Falla Secció Primera, 3° Premi Concurs D’ornat De Carrers, 4º Premi Crítica Cavalcada Del Ninot Infantils, 3º Premi Cavalcada Del Ninot, 3º Premi Ex-Aequo Concurs Declamació Secció-B, 3º Premi Declamació, 4º Premi Laboriositat Infantil i 2º Premi Jocs Florals Fallers Infantils.
L’any següent, 1989, la comissió continua confiant en Josep Barea per a la realització del monument “Amors que maten” i “Contaminació en l’escola”, en secció primera. Cal destacar que eixe any va ser la seua fallera major una jove Maria del Mar Cruz López, que just l’any següent va tenir el privilegi de convertir-se en la primera fallera major de Torrent de la comissió. En El Granerer escrivia com a màxima representant: “Quan pense en la nit del 20 d’octubre, en que m’elegiren, i en tot el que ha passat des d’eixe moment, a tota la gent que he conegut i les amistats que estic fent, l’únic que puc dir-vos es gràcies.” Els premis obtinguts van ser: Campeonat de Domino: 1° Premi. Concurs D’ornats De Carrers: 2° Premi. Concurs de Teatre 2° Premi Accesit Jocs Florals 3° Premi Ex-Aequo. I Els Infantils van guanyar: Concurs De Declamació, 3° Premi Secció B. En El Cant de L’estoreta: Millor Conjunt (2° Premi), Cant (Il Accésit). Grup de Playback 1° Premi Solista De Playback 1° Premi I Laboriositat Fallera 3° Premi.
I és que eixe any, 1990, va ser de molta alegria per a Nicolau Andreu, tot i baixar a secció segona, ja que van tenir el privilegi de traure una fallera major de Torrent, M. del Mar Cruz López. En el llibret de 1991 Amadeu Navarro Puchades ho contava així (reproduïm l’ortografia original):
M. del Mar, el any passat el dia 20 d’octubre, quina alegria nos donares quant en el Hotel Lido te varen nomenar Fallera Major de Torrent. ¡Quasi res!. La primera Fallera Major que tenia la nostre Falla, era per la nostra Comissió com si nos donaren el “Nobel de les Falles”. Fou tanta l’alegria que el nostre President junt als altres fallers que estigueren en l’acte, una vegada baixaren del Lido se liaren a tirar traques que despertaren a tot el veinat. A L’altre dia no es parlava d’altra cosa en tot el veïnat, que no fores tu, M. del Mar. Jo estigui en ta casa per a voret a tu i de pas vore a ton pare per si se nos ficaba malalt com el any passat i teniem que enviar-lo al poble per que tornara recuperat. Va vindre la nit de la imposició de bandes i en eixe antic Ajuntament avui Casa de la Cultura, ahi nos tenies a tots quetets i emocionats, miran-te a tu, M. del Mar. Per fi va vindre la nit de la teua exaltació i una hora abans ja nos tenies a tots en el Dandy sentats: impasients, nerviosos mirant ‘hora en quant en quant, pareixia que no escomensava mai. Per fi sonà la música (jo et confese M del Mar que per a mi era la primera vegada que a una exaltació de la Fallera Major de Torrent anava, a pesar que altres anys era faller de la Plaça, perque la Falla Nicolau Andreu encara no existía pero això no be al cas i molt me va agradar). Ascomensa la presentaora a nomenar a eixes preciositats de xiquetes que formaren la teua Cort d’Honor, eixes deu perles del Túria que pensi jo que difisil eu va tindre el jurat, que xiquetes més boniques va vore desfilar…. Anuncien a la Fallera Major Infantil i això va ser la repera, me ix eixa xiqueta Candela, que cosa més rebonica, no para de sonriurer i a tots nos va encandil.lar. I per fi el moment més emocionant, quant et nomenaren a tu M. del Mar. El Dandy es va vindre abaix (Que moment més emocionant! Vas mirar pa ca els meus costats i alli estaba tot el mon plorant – jo també M. del Mar- i per acabar de rematar el acte, et parlà un mantenidor, un gran torrenti i més gran músic que en va acabar d’emocionar, nos va descriure Torrent com el va vore desde dalt de l’avió que li acabava de portar a Valéncia eixa vesprada. I em va recordar a la meua infància -El Rabal, El Vedat, Sant Blai, La Setmana Santa i mil coses va nomenar i damunt enguany Torrent ha tingut un troset de mar, que fores tu, M. del Mar. Qué més es podía demanar?. Me pessigava, pensava ¿estaré jo ensomiant? pero no, tot era realitat, que acte més bonic, estaba jo presenciant, vaig eixir del Dandy més torrentí que pareixia jo Superman. Desde ací vull donar jo l’enhorabona a la Junta Local per lo bé organizat que ho estava aquel acte. I passar una nit inolvidable que no se me olvidarà jamai, pero una cosa no em va agradar i al meu amic Artur Boix liu dic pa que enguany en puga rectificar, eixos tambors moros que tocaren quan va eixir M. del Mar -pum, pum, pum- res me va agradar, hi han dos bandes meravelloses en este poble que una de elles cada any havien de estar allí tocant.
M. del Mar, per últim te vull dir que en tots els actes, ahí la teua Falla ha estat i no et podiem fallar, també vull dir en nom de tota la Comissió que la nostra Falla ha estat i està molt orgullosa de tú, de com al poble de Torrent tan dignament has sabut representar i a la nostra Falla en quin bon lloc nos has deixat!!13
Els premis obtinguts van ser: 4.º Premi de Crítica Cavalcada del Ninot 1.° Premi Ex-aequo d’Activitat Fallera 3.° Premi Campionat de Dominó. I en INFANTILS: 2.º Premi de Falla Secció Segona 2.º Premi Concurs Cant de l’estoreta i 4.° Premi de Laboriositat Fallera. El monument major era “Lo que ens fa pols” i “Fàbules”per a l’infantil de la ma de Josep Barea. El cos central de falla major representava la vida i els caresdures que nos fan pols:
Tenim unes soberbies roques granítiques que serveixen de base a un gran pot de polsos de Talc a on de peu i nuet com sa mare el pari, tenim al ser humà, clar que es tracta del ser humà que parlavem adés: el que la vida fa pols pri ser un borrego un cabestre mereixedor de l’esquellot que du en la mà.
La triomfadora absoluta a Torrent va ser la falla Ramón y Cajal, que fa doblet a la secció especial amb un monument sobre la música i crítica dels polítics que fa que ballem al ritme que ells toquen i una falleta dirigida a conèixer les nostres tradicions.
En el llibret de 1991, Jose ANTONI CASTILLEJO animava a la gent jove a treballar per la falla:
En la Falla tenim un exemple molt clar, un cas eixamplar, ell també ha segut juventud i ja major es fa, però encara no para de treballar, i se apunta a fer de tot, el All i Pebre, El Cant de L’estoreta, per fer la processó del Ninyet del Palmar, per això xavals nosaltres ens tenim que apuntar a tot, al teatre, al play-back, a les presentacions, a les cabalgates, en fi a tot i ser els últims en anar se’n al llit el dia de la plantà i lluitar i treballar per aportar mes premis si cap.
La comissió es manté en la categoria amb el monument “Vaja Loro” i “El circ”, de la mà del que seria ja un matrimoni inqüestionable que es consolidarà durant molts anys en la secció segona. Els premis obtinguts van ser: 1.° Xiquet Més Típic I 2.° Al Millor Conjunt, 2.ª Declamació Secció A, Primer Ex-Aequo Declamació Secció C, 4ª Llavoriositat Fallera 2.° Playback 2.ª Concurs de Teatre, 2ª Cavalcada del Ninot. Mentre que els majors Majors van aconseguir: 1º Premi a La Falla Secció Segona, 2º Premi Activitat Fallera 4.° Cavalcada (Comparsa) i el Ninot Indultat.
Josep Barea planta en 1992 “les campanades de hui” (1r premi de secció segona) o “les vacances”. La resta de premis van ser: Segón Premi Concurs de Teatre Infantil, Septim Premi Cavalcada del Ninot Infantil, Tercer Premi Presentacions Infantils, Segon Premi al Xiquet més típic «Cant de l’Estoreta», Quart Premi Laboriositat Fallera Infantil, Tercer Premi Falla Infantil Categoria Segon, Primer Premi Campionat de Dòmino, Segon Premi de Comparsa Cavalcada del Ninot, Tercer Premi de Crítica Cavalcada del Ninot, Tercer Premi a la Carrossa confeccionada per la comissió.
En 1993 és el torn d’“Actualitat” rematat amb un típic masclet i “Valenciania”, on una parella de valencians rematen una no menys típica cistella de taronges. La falla destaca pel teatre i els Playbacks:
En nostra Comissió el que primer va aparèixer fon el Teatre, actors com: Elena, Mari Carme Cuadros, Ramon, Ruiz, Conxin i un llarg etc. Varen representar grans obres que alcansaren molt de exit. Qui no se’n recorda del nom tan famós del nostre grup de Teatre “Els Tercers” que després ha donat nom al nostre Casal. Directors Fallers com Antoni Castillejo o Víctor Robert han fet que el Teatre ixquera molt bé. Els Infantils per esta época ja guanyavem molts premis tame, ja en la actualitat una nova gent ha passat a fer el relleu i ara son Magdalena, Josep Ramón… i en els Infants lolanda, Pascual… El Playback en la Falla va nàixer un bon dia quan 4 xiquets, amb 4 guitarres de coro imitaven als “Hombres G” després d’ahi The Beatles, La Década, Les Viudes, Paloma San Basilio, Rocío Jurado, La Sirenita… més de 100 actuacions que tan els infantils, com els majors han passejat en nom de la Falla per molts llocs. Lo important es que mai es perga ni el teatre ni el Playback ja que son activitats que fan a la falla més gran.
Els premis van ser: primer premi declamasio infantil Categoria B, tercer premi declamació infantil categoria D, tercer premi concurs de teatre infantil, tercer premi cavalcada del ninot infantil, segon premi play-back infantil interlocal, segon premi play-back infantil local, primer premi a la falla infantil segona categoria, quart premi a la laboriositat infantil tercer premi activitat fallera, quart premi a la crítica cavalcada del ninot, tercer premi millor actuació de play-back i primer premia la falla categoria segona.
En 1994 serà el torn de “La pesca del matrimoni” i “Fantasies”. La Relació dels Premis atorgats van ser: segon premi declamació infantil categoria “A” tercer premi declamació infantil categoria “B” tercer premi declamació infantil categoria ‘C’, tercer premi campionat de dòmino “falla Sant Roc”, primer premi cavalcada del ninot infantil, tercer premi jocs florals “Ramon y Cajal”, tercer premi activitat fallera, tercer premi a la falla infantil secció segona, tercer premi playback infantil falla San Valeriano.
En 1995 es reprèn la temàtica típicament valenciana amb “Motius valencians” i “La festa”. la relació dels premis atorgats van ser: Tercer Premi Campionat de Dòmino “Falla Sant Roc”, Segon Premi Concurs de Paelles “Falla Angel Alcasser”, Segon Premi Falla Secció Segona, Segon Premi Falla Infantil Secció Segona, Primer Premi cavalcada del Ninot Infantil, Tercer Accèssit al Millor Cant Estoreta “Falla Sant Roc”.
Arribem a 1996 on Nicolau Andreu celebra com toca els seus 20 anys de vida. “La força dels 20 anys”, un aniversari molt especial que es remata amb una falla major on un gran calendari anuncia el pas del temps i damunt d’ell un cavall trota anunciant l’arribada d’altres tants. Encara recorde el gran pastís de celebració d’este aniversari, ja que el va pintar mon pare en la pastisseria Martín, on va plasmar amb tinta comestible l’esbós de la falla i esa força que vos caracteritza. La crítica de la falla deia el següent:
No es poc vint anys d’història
vint anys d’exastíu treball
d’un barri treballador
que sempre busca el millor
per a esta falla qu’es gloria.
I dia a dia, poc a poc
ha fet possible portar
tots els anys i a bon fí
este conjunt ejemplar
d’este barri torrenti.
Conjunt mal ferit a voltes i mil voltes criticat
per sols dir les veritats
deixant sons tasques resoltes.
Son…. les veritats de la falla,
Lliures com el foc que la crema,
que guarden tot el millor
i desfan lo qu’ens condena,
deixant-nos sols el sabor
de l’esperit qu’es cadena.
El monument infantil seria “El jardí”. La relació dels premis atorgats en 1995-96 van ser: Segon Premi Concurs De Karaoke Major “Falla Toledo”, Tercer Premi Declamació Infantil “Secció B”. Tercer Premi Declamació Infantil “Secció C”, Segon Premi Truc “Caberot”, Millor Actuació Local Playback Major “Falla Angel Alcasser”, Tercer Premi Playback Infantil “Falla Sant Valerià”, Primer Premi Concurs de Fideuà “Falla Lope De Rueda”, Segon Premi Cavalcada Del Ninot “Comparsa”, Tercer Premi Cavalcada del Ninot “Crítica”, Tercer Premi “Jocs Florals”, Primer Premi “Jocs Florals Infantils” Categ. A Segon Premi “Jocs Florals Infantils” Categ. A, 2° Accesit “Xiquet Més Típic Cant Estoreta” Falla Sant Roc, 1° Accésit “Millor Cant Estoreta” Falla Sant Roc, 1° Accésit “Millor Conjunt Cant Estoreta” Falla San Roc, Segon Premi “Activitat Fallera” JLF, Tercer Premi “Ornat De Carrers” Falla Sant Roc, Tercer Premi “Ornat De Carrers” JLF.
En 1997 es planta “L’amor” i “El cole” i els premis obtinguts van ser: Primer Premi Concurs de Declamació Secció D., Quart Premi Comparsa Cabalgata Del Ninot, Segon Premi Concurs de Paelles, Tercer Premi Concurs Karaoke Infantil, Segon Premi Futbol Sala Femeni, Segon Premi Secció Primera Falles de Torrent.
en 1998 “Açò no té solució”, rematada per un gran sol i dos dinosaures (com a reclam degut a l’èxit de Jurassic Park) on es feia crítica a l’evolució de l’home i que li va valdre el primer premi de secció primera i “fantasies marines”, la falleta infantil. Els premis obtinguts van ser: Primer Premi Secció Primera Falles de Torrent, Primer Premi Concurs de Teatre Infantil, Primer Premi al Millor Actor Infantil, Primer Premi a la Millor Actriu Infantil, Segon Premi Futbol Sala Femení, Segon Premi Concurs de Jocs Florals, Segon Premi Creus de Maig, Segon Premi Secció Primera Falles Infantils de Torrent, Segon Premi Concurs de Truc Tomàs Fuentes, Tercer Premi Concurs de Karaoke Infantil.
En 1999 es torna a tractar el tema de la dona, però en esta ocassió sota el títol “La igualtat de l’home i la dona”, amb una novia al remat que porta un garrot, en la mateixa sintonia que anys anteriors, mentre que la infantil es dedica a “un món de somnis”. La relació dels premis obtinguts l’any 1999 van ser: Primer Premi Karaoke Major, Primer Premi Jocs Florals Major, Primer Premi Dominó Major, Primer Premi Millor Actor Infantil, Segon Premi Concurs Teatre Infantil, Segon Premi Trajes Valenciana Major, Segon Premi Concurs Declamació Secció B Infantil, Segon Premi Concurs Jocs Florals Secció A Infantil, Tercer Premi Laboriositat Fallera Infantil, Tercer Premi Maratón Parchís Major, Tercer Premi Falla Secció Segona Major, Tercer Premi Fútbol Sala Femenino Major i Quart Premi Truc: Tomás Fuentes, Major.
L’any següent, 2000, planten “l’Hora de contar contes” per la falla gran amb un gran pallasso sobre un rellotge i “El circ” en l’infantil. Els premis obtinguts l’any 2000 van ser: 1er. PREMI: Arròs amb fesols i naps, 1er. PREMI Parxís faller, 1er. PREMI Futbol Sala Femení, 1er PREMI Carrossa, 2n PREMI Escaparate fallero, 2n PREMI Karaoke infantil i Зr PREMI de Truc «Tomás Fuentes».
En 2001 arriben els canvis de la ma de Jesus Javier Andreu Anchel, amb l’obra “armes de dos fils”, una típica falla de pirates i una altra de “el circ”. Els premis de l’any 2001 van ser: 2° premi Monument Major Secció Primera, 2º premi Campionat de Dòmino, 2° premi Campionat de Dados Mixte, 2º premi Campionat de Futbol Sala Femení, 3º premi Concurs de Belens, 3º premi Concurs d’Aparadors Fallers i 4° premi Crítica cavalcada del Ninot.
En 2002, és el torn de la falla “Campanaes” i el seu primer premi en secció primera, però la gran sorpresa vindrà del monument infantil, on un desconegut David Moreno plantarà un bombonet de falla inspirat en els clàssics i sota el lema “Mitologia grega”, probablement la millor falla infantil plantada per la comissió (encara que no va obtindre el 1r), on una deessa de línies arrodonides descansa al seu palau, envoltada per columnes i gàrgoles de lleons. La comissió va signar la realització del monument, degut a la curta edat d’un incipient Moreno que donarà els seus primers passos com artista en Toledo i Avinguda, abans del seu salt a secció especial de la ma de l’Antiga de Campanar. La relació de premis de 2002 van ser: 1° premi: Campionat de Dòmino, 1° premi: Concurs jocs florals categ. B 1r premi: Concurs escaparats falleros 1° premi: Monument major seccion 1ª, 1º premi: Concurs de Fotografía, 2° premi: Concurs teatre infantil. 2° premi:
Futbol sala femení. 3° premi: Concurs de belens. 3º premi: Parxis (12 hores). 3r premi: Monument infantil secció 1ª. 3ºr PREMI: Concurs d’arròs amb fesols i naps. 3r premi: Campionat de frontenis. 3r premi: Trofeu Tomás Fuentes. Premi al millor monument major de la secció primera.
En 2003 J. Andreu Anchel planta “Embruix” i Juan Francisco Piza, “Aladdin”. Els premis de 2003 van ser: 1er premi: Cabalgata del Ninot (Crítica) 1er premi: Campionat de Triatlon Fallero, 1er premi: Concurs DOMINÓ (12 Horas) 1er premi: Concurs de betlems, 1er premi: Trofeu Tomás Fuentes, 2° premi: Karaoke Infantil, 2º premi: Campionat de Dòmino, 3er premi: Futbol Sala Femení, 3er premi: Llibret de Falla, 3er premi: cavalcada del Ninot (Comparsa) i Premi a la millor FALLA INFANTIL (F.a.c.).
En 2004 “La nit és tot un terror” i “Baix la mar” van ser els seus monuments, obra de J. A. Anchel, on també van aconseguir un cinquè premi a la cavalcada del ninot infantil. Els premis van ser: Primer Premi: 12 hores Domino F. Cotxera, Primer Premi: Triathlon Faller
F. Nicolau Andreu, Tercer Premi: Jocs Florals Fallers, Quart Premi: Truc Tomàs Fuentes i Quint Premi: Cavalcada Infantil.
En 2005 la falla gran portava per lema “la inquisició (abans, ara i sempre)” i “l’arca de Noé” també aconseguix un 4t premi en la cavalcada del ninot infantil i un altre quart premi en comparsa gran. Els premis van ser: 1° Premi Concurs Paelles, 1° Premi Comerç A Cavalcada, 3° Premi 24 Hores Truc, 4° Premi Cavalcada Del Ninot, 4º Premi Crítica Cavalcada, 4º Premi Comparsa Cavalcada.
XXX aniversari, canvi d’estil i ninot indultat infantil: Carrasco, Alcañiz, Verdugo
En 2006 Nicolau Andreu tornar a celebrar un aniversari, en este cas, ja són 30 anys de festa la barri que apareix engalanat amb la falla “La il·lusió del 30º aniversari” (segon premi de secció segona i premi de millor ninot de secció), mentre que la infantil representava a “Blancaneus i els set nanets”, la cavalcada de la qual li fa valdre el cinqué premi i un merescudíssim tercer premi en el concurs de teatre en la modalitat d’obra curta i un altre tercer premi en la declamació infantil (modalitat A). Els premis de les Falles de 2006 van ser: 2° Premi Monument Major Secc. 2ª, 1° Premi Homenatge Truc Tomas Fuentes, 3° Premi Crítica Ciudadana Cavalcada Infantil I 5° Premi Cavalcada Ninot Infantil.
Eixe any el llibret publicava un històric del cens de la falla al llarg dels seus anys:
| ANY | FALLERS | FALLERES | MAJORS | XIQUETS | XIQUETES | INFANTILS | TOTAL |
| 1977 | 50 | 25 | 75 | 80 | 40 | 120 | 195 |
| 1978 | 50 | 29 | 79 | 67 | 64 | 131 | 210 |
| 1979 | 35 | 28 | 63 | 50 | 56 | 106 | 169 |
| 1980 | 28 | 27 | 55 | 74 | 72 | 146 | 201 |
| 1981 | 39 | 38 | 77 | 79 | 75 | 154 | 231 |
| 1982 | 42 | 39 | 81 | 90 | 76 | 166 | 247 |
| 1983 | 27 | 37 | 64 | 83 | 74 | 157 | 221 |
| 1984 | 31 | 42 | 76 | 74 | 94 | 168 | 244 |
| 1985 | 34 | 36 | 70 | 70 | 85 | 155 | 225 |
| 1986 | 33 | 39 | 72 | 69 | 98 | 167 | 239 |
| 1987 | 48 | 59 | 107 | 87 | 92 | 179 | 286 |
| 1988 | 73 | 50 | 113 | 63 | 87 | 150 | 263 |
| 1989 | 57 | 54 | 111 | 59 | 73 | 132 | 243 |
| 1990 | 63 | 69 | 132 | 57 | 65 | 122 | 254 |
| 1991 | 88 | 69 | 157 | 46 | 71 | 117 | 274 |
| 1992 | 78 | 61 | 139 | 59 | 73 | 132 | 271 |
| 1993 | 65 | 67 | 132 | 63 | 66 | 129 | 261 |
| 1994 | 56 | 61 | 117 | 44 | 57 | 101 | 218 |
| 1995 | 52 | 63 | 115 | 46 | 49 | 95 | 210 |
| 1996 | 59 | 71 | 130 | 44 | 43 | 87 | 217 |
| 1997 | 45 | 61 | 106 | 26 | 29 | 55 | 161 |
| 1998 | 42 | 57 | 99 | 24 | 29 | 53 | 152 |
| 1999 | 51 | 65 | 116 | 37 | 36 | 73 | 189 |
| 2000 | 49 | 67 | 116 | 39 | 41 | 80 | 196 |
| 2001 | 60 | 71 | 131 | 35 | 36 | 71 | 202 |
| 2002 | 59 | 68 | 127 | 26 | 39 | 65 | 192 |
| 2003 | 57 | 69 | 126 | 28 | 52 | 80 | 206 |
| 2004 | 73 | 82 | 155 | 33 | 56 | 89 | 244 |
| 2005 | 65 | 74 | 139 | 25 | 48 | 73 | 212 |
| 2006 | 68 | 80 | 148 | 22 | 46 | 68 | 216 |
En 2007 la comissió torna a baixar a secció segona i ho fa amb una falla sota el lema “Les mil i una nits” (segon premi de secció segona) i “en el fondo del mar” (3r premi secció segona), signada per la comissió, així com el seté premi de la cavalcada del ninot infantil i el quart de crítica major (tercers en comparsa). Tant de treball es va vore recompensat en el segon premi d’activitat fallera. Les falles de 2007 van deixar els següents premis: 1° Fac Cabalgada infantil, 1° Ninot infantil secció 2ª, 1° Monolegs (falla Toledo), 2º Activitat fallera, 2º Falla major secció 2ª, 2° Playbacks major, 2° Concurs Domino (Sant Roc), 2° Campeonato Truc “Tomás Fuentes”, 3° Concurs arròs amb fesols i naps, 3° Comparsa cabalgata mayor, 3° Falla Infantil sección 2ª, 3° Fac cabalgata mayor, 3° Jocs florals, 3° Teatro mayor, 3º Concurso traje regional de niños, 3º Concurso declamación infantil cat. A, 3° 12 H. Domino (Cotxera), 4° Crítica cabalgata mayor, 4º Playbacks infantil, 7° Cabalgata infantil i 38° Concurs Llibrets Generalitat Valenciana.
En 2008 és el torn d’“Olimpiades a Espanya?” i “la música” les últimes que firmarà en la demarcació J. Andreu Anchel. Este any li val un tercer premi en cavalcada del ninot infantil, un tercer en carrossa confeccionada per la comissió i un tercer en teatre infantil de JLF. Els premis obtinguts en 2008 van ser: 1º Premi FAC de la cavalcada del Ninot Infantil, 1º Premi en el concurs de Fideuà, 2º Premi Jocs Florals, 2º Premi Infantil Secció A, 2º Premi Cant de l’Estoreta, Millor Conjunt, 2º Premi al Xiquet més Típic, 2º Premi Accèsit al millor Cant, 2º Premi Concurs de Paelles, 2º Premi Karaoke, 3º Premi Monument Major 2º Secció, 3r Premi de la cavalcada del Ninot Infantil, 3r Premi en Carrosses confeccionades. Premi a la més votada pel public. Premi a la Falla Nicolau Andreu per la millor classificació a la seua aportació a la poesia.
Este any continuava marcat per la batalla judicial del casal per una denúncia veïnal:
La falla Nicolau Andreu de Torrent espera diez meses el permiso para reformar su casal. La comisión ha culminado el proceso de compra del local con 14 familias avalistas. Tras meses de trámites y gran esfuerzo por parte de todos, la falla Nicolau Andreu de Torrent ya es propietaria del casal que han tenido durante 20 años. El recinto, ubicado en la calle San Juan de Ribera, estaba alquilado y ha sido adquirido por 180.000 euros, más otros 25.000 de gastos. Para ello, la comisión ha suscrito un préstamo con Caja Duero que ha contado con el aval de 14 familias de falleros que han hecho posible que se cerrara la operación. El local tiene 180 metros cuadrados (…) según denuncian, llevan diez meses esperando la licencia municipal para realizar una reforma. Fuentes de la comisión han explicado que el 24 de abril de 2002 presentaron el proyecto de reforma ante el ayuntamiento y la solicitud de permiso.14
En 2009 continuava marcat per la batalla judicial amb el casal, però mentrestant, la falla contracta el seu monument a tot un clàssic en l’obrar falla, parlem de Paco Carrasco, qui planta “els oficis” (1r premi de secció tercera i 3r premi enginy i gràcia) “jocs divertits”, que li van guanyar el quart premi en cavalcada del ninot infantil, un tercer en laboriositat infantil, així com un segon en carrossa llogada. En el llibret es fa repàs a les 33 falles grans i 33 infantils amb fotos de cadascuna.
Finalment, arribà la bona notícia de recuperar el casal i poder-lo reabrir després de la batalla judicial, però no seria el final, ja que vindran més problemes:
Nicolás Andreu reabre su casal.
La comisión ha invertido 250.000 euros en la compra y reforma de las instalaciones (…) inauguró la noche del jueves la remodelación de su casal, que ha permanecido dos años cerrado. Tras meses de obras, se la acometido una profunda remodelación que ha permitido convertir el casal en un espacio accesible, completamente insonorizado y que cumple la normativa de seguridad. La comisión celebró, no con rostros emocionados, lo que parecía un sueño, y creía muy difícil. (…) El presidente, Domingo Peinado, explicó que se han invertido 250.000 euros. (…) La inauguración estuvo marcada por el orgullo de haber logrado superar los problemas de los últimos años y por el reconocimiento a todas las personas que han hecho posible la reforma. Las falleras mayores de 2006 y 2009, con sus presidentes fueron los encargados de cortar la cinta inaugural. Ya en el interior, el párroco de la Asunción, y fallero de honor, Miguel Lluch, bendijo el casal.15
Uns dies després d’esta notícia arribava altre pal judicial, ha que el 22 de febrer de 2009, Levante-EMV comentava:
Una comisión fallera de Torrent ha tenido que depositar en el juzgado un aval de 18.500 euros porque dos de sus dirigentes se enfrentan esta semana próxima a un juicio penal por la denuncia de una vecina, que alega las molestias que le ocasiona el casal, colindante con su vivienda. Aunque el fiscal no considera que los problemas de salud que esgrime la afectada tengan su origen en la falla y, por ello, pide la absolución de los acusados, tanto el presidente de la comisión como la secretaria tendrán que pasar este jueves por un juicio. El casal de la comisión Nicolas Andreu está situado en la calle San Juan de Ribera de Torrent, donde ha permanecido en la última década. Las denuncias de la vecina, primero a través de la policía local y el Ayuntamiento de Torrent, ya motivaron una orden municipal de cierre del casal hace casi tres años. Entonces tuvieron que cerrar.16
Una setmana després conclou la trama amb l’acord per les dos parts. Així ho contava el diari el 28 de febrer de 2009:
Las fallas de Torrent temen que el pago de 5.000 euros a una vecina siente precedente. Las comisiones opinan que la denuncia contra Nicolás Andreu «sólo perseguía el dinero» La falla Nicolás Andreu de Torrent acordó el pasado jueves pagarle 5.000 euros a una vecina para que ésta anulara la denuncia —interpuesta por vía penal que pesaba contra las directivos. Finalmente no hubo juicio y ambas partes quedaron satisfechas. Sin embargo, las reacciones del resto de fallas no se han hecho esperar. Y es que las comisiones temen que este pago sirva de precedente para otros vecinos «que busquen dinero fácil» ya que, todos coincidieron en afirmar que «realmente, lo que perseguía la señora era dinero”.17
En 2010 la comissió s’alça el 16 de març amb un doblet, gràcies als ors aconseguits de Paco Carrasco i la seua “a la deriva” i que li fa valdre estos premis a la secció tercera gràcies a un gran Asterix i Obelix en la falla gran i els personatges del cine en la infantil. D’altra banda, també va guanyar el sisé premi de cavalcada del ninot infantil, un tercer premi en presentació infantil i un tercer en la crítica de la cavalcada del ninot gran.
En 2011 “música i festa”, amb un gran cocodril (tercer premi secció segona) i “coses de la nostra festa” per l’infantil van ser els monuments plantats, precisament este lema li val un més que honrat segon premi en la cavalcada del ninot infantil. Els majors aconseguixen un 4t premi d’activitat fallera i el 1r premi del campionat de Truc Caberot.
En 2012 plantarà “torejant Torrent” i “mercat medieval”, guanya el segon premi de a FAC a la crítica local. Precisament, este any la falla dona un pas més en promoció cultural i -seguint el model de les falles de Gandia- es crea el concurs de curtmetratges fallers i en valencià. El mes d’octubre la falla Nicolau Andreu entrega els seus “Nicolauets”, com si d’una gala dels Oscars es tractara, en el Saló Parroquial de Torrent o el saló d’actes de l’Ajuntament on tothom es vestix d’etiqueta per a celebrar l’entrega d’estos guardons (enguany 4a en la modalitat gran i la segona edició infantil) amb una doble fi: cultura i solidaritat, ja que la recaptació per les entrades cada any va destinada a una ONG.
En 2013 es planta en secció segona amb “No li digues amor quan en realitat és…” i la infantil “De quin color pintaries el món?”, de Sergio Alcañiz, que li va valdre el primer premi, així com el primer de Jocs Florals de la mà de Roberto Gomez Samblas i el 2n infantil (categoria B). Els premis infantils van ser: 1er Premi Falla Infantil Secció Segona, 1er Premi Ingeni I Gràcia, 1er Premi Jocs Florals Infantils Cat. A 2º Premi Jocs Florals Fallers Cat. B 1er Premi Xiquet Més Tipic Cant De L’Estoreta 3er Premi Al Millor Conjunt Cant De L’Estoreta 1er Accèssit Al Millor Cant De L’Estoreta. Els premis major: van ser: 3er Premi Ingeni i Gràcia, 2º Premi Promoció de L’ús Del Valencià, 1er Premi A La Millor Falla Jocs Florals, 1er Premi Jocs Florals, 2° Premi Jocs Florals, 2º Premi Carrossa Llogada Cavalcada del Ninot, 1er Premi Crítica Local Fac, 2° Premi Paella De Verdures, 3er Premi Guanyadors de Truc “Tomás Fuentes”.
En 2014 es va plantar a la secció segona la falla “Saber el vent i no saber el torrent”, obra de Carrasco, amb disseny d’Alcañiz (3r premi secció segona i 2n de promoció del valencià) i la infantil “Quan la llum desperta”, obra d’este últim que també li atorgà el primer premi i i+g. En quant a la cavalcada major, la comissió va obtindre el tercer de crítica. Els jocs florals també van ser cosa de Robert Gómez i el 1r en infantil modalitat A (Pau Gómez) i 2n en modalitat B (Rober Gómez), 2n premi de carrosses llogades, 1r accèssit al cant de l’estoreta, 3r la millor conjunt, 1r al xiquet més típic.
En 2015 arribà un any de sorpreses amb el premi del ninot indultat infantil, obra de Sergio Alcañiz per a la falleta “Conta’m un conte contacontes”, després de molts anys, la falla aconseguia indultar el seu ninot infantil, on un gran monstre blau llig, junt amb una xiqueta, el nostre El Granerer, per la seua banda l’obra “nou mons” (premi d’enginy i gràcia de la secció) d’Antoni Verdugo va ser el monument gran, amb el qual s’omplia de color i línies rectes el centre del carrer. Un monument que va cremar la seua màxima representant, Noelia Peinado Arce, qui mesos després seria coronada com Fallera Major de Torrent de 2016, tota una fita que la falla aconseguia 26 anys després. La falla gran tenia com a lema “40 anys de foc” (segon premi de la seua categoria), i -per als més xicotets- una proposta fresca i innovadora, de la mà dels germans JJ Garcia, que presentaren “som passat, som futur”. Dos lemes que funcionaven com carta de presentació per a tota la història que li quedava per davant.
Un bon exercici ple de premis com ara: Primer premi: cavalcada major carrossa llogada, Primer premi: 8é concurs suquet de peix. Segon premi: Premi al xiquet més típic cant de l’estoreta, Segon premi: millor conjunt cant de l’estoreta, Primer accèssit al millor cant de l’estoreta, Segon premi secció tercera, Tercer premi: Arròs amb calamars i alls tendres, Segon premi : 5é campionat de poker faller, Premi al millor ninot de secció 3a, Segon premi jocs florals categoría “B”, Segon premi : Arròs amb fesols i naps i Premi jocs florals major participació.
Per a les falles de 2017 la comissió va obtindre el primer premi de secció segona amb l’obra dels germans JJ Garcia, amb l’obra “Criticart”, on dos mimos gegants, analitzaven la societat cada vegada més crítica en la que vivim. La mateixa dupla d’artistes plantava la falla infantil “Desnonament”, sobre el problema ambiental que suposa la destrucció dels seus ecosistemes. La falla va aconseguir els següents premis: 3° Conguasplay-Back Tradicional, 3° Concurs Fideuà de Poble, 3° Concurs Campionat de Raspall, 2° Concurs D’arròs a Banda, 2º Concurs Paella de Costelles amb Embotit, 1° Concurs Targetes Nadalenques Categoria B i 1r al Concurs Campionat de ruc Tomàs Fuentes.
Les Falles 2018 portaven la firma dels JJ Garcia. La major era “Els balls dels enmascarats”:
Una forma de vida, una plataforma que ens dóna regna solta a la crítica i que amb respecte, any rere any podem fer crítica al que creiem injust o que hauriem de canviar. Parlem de les màscares que dia a dia tapen a la nostra societat, que ens tapen a nosaltres, lluitem per llevar-nos eixes mascares que no ens deixen avançar.
La infantil portava per lema: “En falles, contalles”
El gegant de Safranar enguany està ple dillusió, este grandot ens fará volar en contalles i la seua imaginació. són contes tradicionals el que ens mostra la falla, perqué ell sels vol contar a tota la nostra xicalla.
El palmarés de premis es podria resumir de la següent manera: 2n Premi Falla gran 2ª secció, Ninot Indultat de la 2ª secció, 1r Premi Falla Infantil 2ª secció. Premi ingeni gracia
Falla Infantil. Ninot Indultat infantil de la Secció 2ª , 1r Premi Campionat de truc Tomás Fuentes. 1r Premi concurs de targetes nadalenques secció B. 2n Premi del concurs d’arròs a banda. 2n Premi de paelles de costelles i embotit. 3r Premi de Play back modalitat tradicional. 3r Premi Campionat de Raspall infantil i 3r Premi concurs de Fideuá de poble.
Les falles 2019 van vindre amb el gran regal per a la comissió de tenir la primera fallera major infantil de Torrent d’esta comissió. Leyre Gallego Ruiz representaria a tots els xiquets de Torrent en un any inoblidable. L’alegria no va venir a soles. La falla continuava apostant per l’estil dels JJ Garcia amb la gran sort d’aconseguir un ninot indultat. Un gran xaman preparat per fer conjurs va ser la proposta que aconseguia salvar-se del foc. L’escena formava part de la falla “Vodú faller”, plena d’autocrítica. Tal com podem llegir en el llibret:
Enguany volem fer vudú, vudú faller, vodú a totes les injustícies que és cernen sobre la nostra societat, injusticies humanes, desigualtat social, ninguneo per part dels governants, immobilisme de la societat i per damunt de tot vodú a la maleïda alifac de la violència de gènere.
Mentre que la falla infantil era obra de Sergio Alcañiz, amb una proposta “Una invasió extraordinaria”:
Des d’un altre planeta ens han invadit uns xicotets extraterrestres a fi d’aprendre dels nostres jocs i les curiositats de la nostra forma de viure, i encara que els jocs d’antany per als joves de hui en dia serien tan extraterrestres com per a ells, els invasors de la nostra falla infantil han vingut a Nicolau Andreu a quedar-se amb nosaltres.
L’exercici faller de 2020 transcorrerà amb total normalitat sense que ningú poguera imaginar el que passaria en la vesprada-nit del 10 de març, quan el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, anunciava la cancel·lació de la festa per la pandèmia de covid-19.
La falla projectava “IMPROBUS ILLE DE MÓN: Un món sense cor”, dels Germans JJ García, un lema quasi premonitori on els artistes mostraven un arbre humanitzat en forma de dona, en esperança, en bellesa, en Cor-cienciació. Des de les arrels de la vida sorgia la humanitat en forma d’Elf, un ésser que per la seua forma i tristesa tenia una història que contar-nos:
En unes falles no gaire llunyanes… La societat mundial estava camí al caos. Les contradiccions, l’egoisme, la supèrbia, la cobdícia, les armes, la ignorància, la fam, les drogues estaven minant aquella història, acabant amb el futur, amb el planeta, amb la naturalesa i amb l’espècie humana, la tragèdia es repetia entre pobles, classes i països. Així a poc a poc es van anar apoderant de la naturalesa i els seus recursos naturals, van ser els arbres, el nostre arbre el que intente parlar-los per a poder esmenar aquella tragèdia (…) Hem sempre esperar que la nostra ànima vole lliure i il·lumine i acolorisca els camps omplint-los d’alegria i vida el nostre món, asi tornarem a ser: “Cum enim mundus corde”.
La comissió va aconseguir indultar eixe ninot, amb una proposta trencadora i de fantàstica factura, un elf que quedarà per sempre guardat en la memòria com el narrador d’unes falles que es van suspendre per la pandèmia. La falla infantil “Menys plàstic, més vida”, de María Jiménez Tornero era un cant a la cura medioambiental:
Abans el nostre mediterrani
blau era un mar ple de vida i preciós,
i ara si no ho tornem a la seua pau
haurem comés quelcom desastrós.
Amb la suspensió de les falles i el decret de l’estat d’alarma per part del govern el 14 de març, els fallers es van reorganitzar i després del shock inicial, la festa es vivia dins de casa. Tal com ho recordaven els fallers en el llibret de 2021, com per exemple Antoni Pardo:
Ningú imaginava que això seria tant de temps, tantes reunions, concursos i activitat en línia. I tot això gràcies sempre a un grup de fallers que han estat al peu del canó per a donar-li vida a la nostra comissió i als nostres fallers (…) I també puga’m donar-li foc als nostres monuments que els nostres artistes fallers van guardar amb tanta pena uns dies abans de poder donar-li vida als nostres carrers! I així poder donar principi com l’ave Fènix!!!! Ressorgir i que comence el 2022.
Per la seua banda, Carlos González comentava:
Moltes vegades la solidaritat del principi es va transformar més tard en egoisme. Però em negue seguir lamentant-nos d’aquests mesos atziacs, vull parlar del coratge, de la lluita, de saber estar i de la il-lusió de qué componem la nostra volguda comissió (…) hem aprés una barbaritat en tecnologia, hem mostrat a la resta com fem nostres tapes preferides, o com cuinem un rossejat Torrentí, inclús un gaiato de Sant Blai, ens hem pres un cubata online, però es que a més hem après a manejar-nos en el TIK TOK, en les “stories” d’Instagram i Facebook, i a poder veure’ns per a l’aplicació de Google MEET. (Magnifique poder haver estat informats del que succela i saber el dia a dia) això que a vegades ens donava guerra tanta tecnologia, “que si jo no puc connectar”, “que no se m’oye” o “que se sentia todo”, aquestes eren les frases més sentides en les nostres assemblees online.
Finalment, en setembre de 2001 es van poder realitzar estes esperades falles, amb totes les mesures necessàries de control d’accés, distància social i mascareta, fent grups de bombolles familiars i disfrutant de les úniques falles d’estiu que recordem, amb toc de queda, però amb la Il·lusió de tancar un cicle.
Les falles de 2022 seran les de tornar a la normalitat. Després de les desescalades les falles tornaven al mes de març. Els germans JJ Garcia planten “Adveniment” un lema centrat en la reflexió conjunta:
La foscor s’escampa en el silenci apaivagant en remors la memoria. en la malencolia de la existència.
No hi ha cel que abastar.
L’anhel s’ha desarrelat
per la remembrança del no res.
Només a l’horitzó, a la llunyanyia una Ilum menuda tremolosa,
una flama encesa al cor de la esperança guaita el miracle d’un nou adveniment.
Per la seua banda María Jiménez Tornero planta “De la A a la seta”, un ventall de lletres on recollien la paraula “assertiu” en la qual volien basar la crítica o la lliçó:
En un món de follets, nimfes i fades, en un món de conte on tots els infantils vulguen viure, ‘equilibri de la comunitat és el respecte, la comunicació i la socialització entre les diferents races i espècies. En aquesta falla volem alliçonar de la importància de ser una nena o un nen assertiu en aquesta societat cada dia més exprés.
Els premis d’este exercici es podrien resumir en: 4t Cavalcada Major – crítica, 4t
Cavalcada Major – Comparsa, 2n Cavalcada Major – Carrossa llogada, Premi Violeta – Per una imatge digna de les dones i persones LGTBI, 76é Premi per la Promoció de l’ús del Valencià en els llibrets de les falles, 3r Premi XXXVI Campionat de Dominó i 4t Campionat de Truc “Tomás Fuentes”.
L’exercici faller de 2023 va comptar amb canvi d’artista major i arribava de nou a la comissió Joan Torres Cuenca qui plantava “El falleret de plom”:
El falleret lluitava dia a dia amb tota passió, ell era el president de la seua comissió i acompanyat de la seua fallera major, defensava les falles, la festa i la tradició. Encara que pel camí hi trobaven pallassos i rates que els feien molta por. El falleret de plom, afrontava tot en il·lusió, sense temor al fracàs i sense esperar cap traïció, però el futur li preparava, el que ell mai s’esperava la traïció dels més propers de mà del pallasso arribava.
Per la seua banda, María Jiménez Tornero proposava als infantils de la falla “Elements”, un cant a la natura:
Els elements són forces poderoses
que regeixen el món que el conformen.
Són la terra, l’aigua, el foc i l’aire i cadascun la nostra falleta formen.
La terra és sòlida i fèrtil.
És la llar que ens acull i sosté.
És la base sobre la qual creixen les coses i el lloc on vivim i creixem.
L’aigua és clara i fresca.
És l’element de l’enteniment i l’empatia.
L’aigua de la nostra puresa és la font de la nostra simpatia.
El palmarés de premis de l’exercici de 2023 va ser: 3er Premi cavalcada major: carrossa llogada, ler Premi cavalcada major crítica. ler Premi cavalcada major comparsa. 3er Premi a la crítica local atorgat per la FAC, ler Premi indumentaria valenciana, modalitat xiquet infantil. 2n Premi playback tradicional infantil. ler Premi jocs florals. Premi jocs florals major 8º Premi cavalcada infantil. 4º Premi campionat de truc Tomás fuentes. 2º Premi concurs de nadalenques. 2º Premi concurs de nadalenques majors. 2º Premi concurs playbacks majors categoría local. Premi millor muntatge musical concurs playback modalitat local. Premi millor interpretació grupal concurs playback modalitat local. Premi millor interpretació individual concurs playback modalitat local. Premi millor maquilladora concurs playback modalitat local. 3er Premi torneig raspall infantil “José Cabanes”. 2n Premi campionat pilota valenciana “modalitat galotxa” Premi millor jugadora raspall. 3er premi concurs de pallassos i ler Premi poker faller.
Les falles de 2024 van portar un projecte original que fusionava el món del tatuatge i l’art faller. Així naixia “Vella escola”, de Joan Torres Cuenca, tal com podíem llegir:
Sang i tinta.
Des de fa ja millennis el tatuatge ens embolica de vida amb la creativitat de grans genis que amb sang i tinta creen la nostra pròpia ferida. Ferida de simbolisme i d’amor, de record o d’història, ferides que ens trenquen el cor i que la tinta en la nostra pell ens fa memoria. L’evolució del tatuatge es tan variada que s’ha adaptat a totes les classes i temps, és una expressió artística personal i benvolguda baix un fil conductor entre el bo i el dolent.
Per la seua banda, la proposta infantil “Slow Life, la vida de tota la vida” de Mireya Vicente Díaz:
Volem contar una historia que potser no té cap intriga, però el que si sabem segur, Llegir-la no vos donarà fatiga. L’espantaocells de Torrent conegut al poble com a Andreu seu a la cadira del corralet i vigila que no s’aprope cap au. Des de bon matí al seu lloc saluda al veïnat Ilaurador disfruta els sorolls del camp Inclòs el motor d’un tractor.
La falla va a aconseguir els següents premis: 1r Torneig de Futbol, 2n Concurs Gastronòmic de Paella de Marisc Falla Padre Méndez, 2n premi en el X Campionat de Raspall Infantil, 2n Premi a l’ús del Valencià, 3r premi al Campionat de Truc, Trofeu Tomàs Fuentes i 3r en el Concurs de Nadales Majors.
Per a les falles de 2025 la comissió tornava a comptar amb els admirats Germans JJ Garcia, que plantaven les dos falles. La gran, amb el lema “Engabiats” era una al·lusió a l’esclavitud de la societat actual:
Podríem dir que vivim en una societat engabiada, com a metàfora que descriu les limitacions, les coaccions d’estructures opressives que ens afecten com a societat. Estes no sempre es manifesten de manera física sinó que es construeixen a través d’unes normes, expectatives i sistemes que restringixen la libertat individual y que van apareixent de manera progresiva sense deixar-nos temps d’asimilar-les i, en conseqüència, ni per actuar.
La infantil proposava un joc detectivesc als més menuts, sota el lema “Un Torrent de misteri”:
En la costa llevantina es troba una ciutat tenebrosa i significativa. En l’horta sud es va fundar, amb el pas dels anys, Torrent es va denominar. Al principi, tot concorria amb normalitat, però amb el pas de temps successos estranys van començar. Relats havien sentit que comptaven els majors, històries que desconeixien l’autor, i que a l’escola no els ensenyaven els professors.
Les falles de 2026 són les del 50 aniversari, una bona efemèride per celebrar cinc dècades cremant allò roin al carrer de Nicolau Andreu. Per a tal celebració la comissió compta de nou amb els Germans JJ Garcia que el pròxim 15 de març plantaran “Rumicon” en la falla gran; i “Ascla”, en la infantil, però això ja serà altra història.
Des d’aquell primer monument fins als nostres dies, cada exercici heu sigut capaços d’afegir una nova pàgina a la vostra història: amb els somnis complits de les vostres falleres majors i dels vostres artistes, amb premis i amb records que hui tornen a la nostra memòria. Parlar de Nicolau Andreu és parlar de curtmetratges, de cavalcades del ninot, de poesia, de tradició i d’innovació. Però -sobretot- és parlar de persones. Perquè les falles, per damunt de tot, som persones: famílies, amics, generacions que treballem junts per engrandir la festa.
Per això, este 50 aniversari és un homenatge a tots i cadascun de vosaltres, els fallers i falleres que heu passat per esta comissió. Als que començaren amb aquella primera plantà del 77, als que continuaren en moments difícils i als que hui garanteixen que la flama continue viva.
Gràcies Nicolás, Nicolau i Nicolauers per 50 anys de festa, de crítica, de cultura i d’alegria compartida. I enhorabona per continuar sent un referent en la nostra ciutat. Com vaig escriure al vostre llibret del 40 aniversari: Vos desitge un futur ple de nous reptes, de noves il·lusions i, sobretot, de molta festa. Perquè el millor de la vostra història encara està per escriure. Visca Torrent, visquen les falles i visca la Falla Nicolau Andreu!. .. per
molts més anys de foc!
| Lema major | Artista major | Lema infantil | Artista infantil | |
| 1977 | La Eva Moderna | José Herrero | ||
| 1978 | Animalaes | Francisco Agulleiro | ||
| 1979 | Els esports | Josep Barea | ||
| 1980 | La Pica | Josep Barea | ||
| 1981 | A la taula i al llit, al primer crit | Alfredo Garcia Tormo | Fotografia d’actualitat | Alfredo Garcia Tormo |
| 1982 | Fantasmes de hui | Paco Roca | Festa en l’horta | Paco Roca |
| 1983 | El conill de la sort | Angel casero | ||
| 1984 | Diablures | Francisco Agulleiro | El castell de l’esperança | La comissió |
| 1985 | Nos la donen amb formatge | Josep Barea Rocafull | L’amic Fèlix | Josep Barea |
| 1986 | “Xe, quin pato” | Josep Barea Rocafull | “Aniversari” | Comissió |
| 1987 | Jocs enganyosos | Josep Barea Rocafull | Chiquilleries Ninot indultat infantil | Josep Barea Rocafull |
| 1988 | El qui no corre vola ninot indultat major | Josep Barea Rocafull | Tradició i cultura valenciana | Josep Barea Rocafull |
| 1989 | Amors que maten | Josep Barea Rocafull | Contaminació en l’escola | Josep Barea |
| 1990 | “Lo que ens fa pols” | Josep Barea Rocafull | “fàbules” | Josep Barea |
| 1991 | “Vaja loro” | Josep Barea Rocafull | “El circ” | Josep Barea |
| 1992 | “les campanades de hui” | Josep Barea Rocafull | “les vacances” | Josep Barea |
| 1993 | “actualitat” | Josep Barea Rocafull | “valenciania” | Josep Barea |
| 1994 | “La pesca del matrimoni” | Josep Barea Rocafull | “fantasies” | Josep Barea |
| 1995 | “motius valencians” | Josep Barea Rocafull | “la festa” | Josep Barea |
| 1996 | “la força dels 20 anys” | Josep Barea Rocafull | “el jardí” | Josep Barea |
| 1997 | “L’amor” | Josep Barea Rocafull | “el cole” | Josep Barea |
| 1998 | “Açò no té soució” | Josep Barea | “fantasies marines” | Josep Barea |
| 1999 | “La igualtat de l’home i la dona” | Josep Barea Rocafull | “un món de somnis” | Josep Barea |
| 2000 | “l’Hora de contar contes” | Josep Barea Rocafull | “el circ” | Josep Barea |
| 2001 | “Armes de dos fils”, | Jesús. J. Andreu Anchel | “el circ” | Jesús. J. Andreu Anchel |
| 2002 | “Campanaes” | Jesús. J. Andreu Anchel | “mitologia grega” | David Moreno |
| 2003 | “Embruix” | Jesús. J. Andreu Anchel | “Aladdin” | Juan Francisco Piza |
| 2004 | “La nit és tot un terror” i | Jesús. J. Andreu Anchel | “baix la mar” | Jesús. J. Andreu Anchel |
| 2005 | “la inquisició (abans, ara i sempre)” | Jesús. J. Andreu Anchel | “l’arca de Noé” | Jesús. J. Andreu Anchel |
| 2006 | “la il · lussió del 30º aniversari” | Jesús. J. Andreu Anchel | “Blancaneus i els set nanets” | Jesús. J. Andreu Anchel |
| 2007 | “Les mil i una nits” | Jesús. J. Andreu Anchel | “en el fons del mar” | Jesús. J. Andreu Anchel |
| 2008 | “Olimpiades a Espanya?” | Jesús. J. Andreu Anchel | “la música” | Jesús. J. Andreu Anchel |
| 2009 | “els oficis” | Paco Carrasco | “jocs divertits” | Paco Carrasco |
| 2010 | “a la deriva” | Paco Carrasco | “de cine” | Paco Carrasco |
| 2011 | “música i festa” | Paco Carrasco | “coses de la nostra festa” | Paco Carrasco |
| 2012 | “torejant Torrent” | Paco Carrasco | “mercat medieval” | Paco Carrasco |
| 2013 | “No li digues amor quan en realitat és…” | Paco Carrasco | “ D e q u i n c o l o r pintaries el món?” | Sergio Alcañiz |
| 2014 | “Saber el vent i no saber el torrent” | Paco Carrasco | “Quan la llum desperta” | Sergio Alcañiz |
| 2015 | “nou mons” | Antonio Verdugo | “Conta’m un conte conta-contes” Ninot indultat infantil | Sergio Alcañiz |
| 2016 | “40 anys de foc” | Antonio Verdugo | “Som passat, som futur” | Germans Garcia |
| 2017 | Criticart | Germans JJ Garcia | Desnonament | Germans JJ Garcia |
| 2018 | ” E l s b a l l s d e l s enmascarats” | Germans JJ Garcia | En falles, contalles | Germans JJ Garcia |
| 2019 | Vodú faller Ninot indultat | Germans JJ Garcia | Una invasió extraordinaria | Sergio Alcañiz |
| 2020 /21 | IMPROBUS ILLE DE MÓN Un món sense cor Ninot indultat | Germans JJ Garcia | Menys plàstic, més vida | Maria Jiménez Tornero |
| 2022 | Adveniment | Germans JJ Garcia | De la A a la seta | Maria Jiménez Tornero |
| 2023 | El falleret de plom | Joan Torres Cuenca | Elements | Maria Jiménez Tornero |
| 2024 | Vella escola | Joan Torres Cuenca | Slow Life, la vida de tota la vida | Mireya Vicente Díaz |
| 2025 | Engabiats | Germans JJ Garcia | Un Torrent de misteri | Germans JJ Garcia |
| 2026 | Rumicon | Germans JJ Garcia | Ascla | Germans JJ Garcia |
1 Beguer Esteve, Vicent (1980). “Les falles i Torrent: Xicoteta història”, El Granerer 1980
2 El Granerer (1980): Revista de la Junta Local Fallera de Torrent, 1980.
3 Boix Miquel, Arturo (1977): X Aniversari, dins de El Granerer de 1977
4 Transcripció de la primera acta de la falla Nicolau Andreu, 22 de maig de 1976.
5 Saluda del president al primer llibret de la falla Nicolau Andreu, març de 1977.
6 Llibret Nicolas Andreu, 1977.
7 Crítica de la falla gran. LLibret Nicolau Andreu, 1977.
8 Sanfelix, Joan Bte. (1978): “breu historial de les falles torrentines”, dins del núm. 6 d’EI granerer, 1978.
9 LLibret de la falla Nicolau Andreu, març de 1978.
10 Llibert de la falla Nicolau Andreu, març de 1978.
11 Llibret de la falla Nicolau Andreu, març de 1979.
12 Llibret de la falla Nicolau Andreu, març de 1980.
13 LLibret de la falla Nicolau Andreu, març de 1991
14 Levante, EMV. 5 de marzo de 2008.
15 Levante -EMV. 21 de febrero de 2009.
16 Levante -EMV. 22 de febrer de 2009.
17 Levante -EMV. 28 de febrer de 2009:
Text adaptat per a publicació en web
Article original : Aitor Sanchez Collado
