Sempre en lo cor (llibret 2023)
Amparo Silla Montaner i
Miguel Ángel Navarro
Article publicat al llibret falles 2023
Aquest 2023 marcarà el primer centenari de la coronació pontifícia de la Mare de Déu dels Desamparats, una de les senyes d’identitat religiosa més importants del poble valencià, que ha estat lligada a la història de València des del segle XV. La celebració tindrà lloc després de l’epidèmia del coronavirus i es durà a terme amb esplendor i significat per al poble valencià.
La celebració del centenari és una oportunitat per a recordar la importància d’esta figura religiosa en la història de València i també per a reafirmar la Fe i la resiliència del poble en temps difícils. La ciutat ha celebrat sempre amb esplendoroses solemnitats els centenaris de les grans efemèrides de la seua història, i s’espera que serà igual amb aquest esdeveniment.
D’on va sorgir la idea?
Enrique Reig i Casanova, un bisbe viudo, va ser qui va impulsar i liderar la idea de coronar canònicament la Mare de Déu dels Desamparats com a Patrona de València. Nascut a València el 1859, va estudiar a Xàtiva i la Universitat de València. Durant la seua joventut, es va casar amb una cosina i va tindre dos fills, però la seua dona i fills van morir a causa d‘una malaltia. Després d‘enviudar, va acabar els seus estudis teològics i va ser ordenat Capellà. Va treballar en diversos càrrecs eclesiàstics a Mallorca, Toledo i Madrid abans de ser elegit Bisbe de Barcelona el 1914. El 1920, va ser nomenat arquebisbe de València i el 1922 va ser nomenat Cardenal i assignat a l‘Arquebisbat de Toledo.
A causa del seu nomenament com a cardenal, la coronació de la Mare de Déu es va realitzar dos anys abans del previst. Encara que va haver d’abandonar València per dirigir la Diòcesi de Toledo, es va assegurar d’estar present durant la coronació de la Mare de Déu dels Desamparats, ja que ell va ser l’impulsor de la idea.
L’aprovació del Papa Benet XV
El 1921, l’arquebisbe Reig i Casanova va demanar al Papa Benet XV la gràcia de coronar canònicament a la Imatge de la Verge Maria, coneguda com la Mare de Desamparats, com a Patrona de València. La petició va ser feta per a honrar a la Verge Maria i augmentar la devoció del poble valencià cap a la seua Mare i Patrona. El Papa Benet XV va morir en gener de 2022, però uns mesos abans el futur Papa Pío XI va acceptar la petició mitjançant un diploma emés pel Cardenal Rafael Merry del Val, qui va autoritzar la coronació i va assignar el dret i l’honor de coronar la imatge sagrada a la Basílica de Sant Pere. El Cabildo de la Basílica va decretar i va manar que la imatge fora coronada amb una corona d’or, i li va assignar a l’arquebisbe l’ofici de realitzar la coronació. El procés requeria enviar 55 imatges de la Mare de Déu dels Desamparats impreses sobre tela de seda per als canonges de la Basílica de sant Pere i altres 55 impreses sobre teles més barates per als beneficiats, juntament amb una història de la imatge i la seua advocació.
Unanimitat del poble valencià
En el seu esforç per aconseguir la coronació canònica de la Mare de Déu dels Desamparats, l’arquebisbe Reig no només va demanar permís a Roma, sinó que també va començar a mobilitzar tota la societat valenciana. Va convocar una Assemblea Magna de Cavallers i una altra de Senyores on va reunir les forces vives, càrrecs públics, noblesa, col·legis professionals, universitat, associacions i entitats econòmiques i culturals, empresaris, entre altres. En aquestes reunions els va exposar la idea i va posar en marxa una Junta de Festes i diverses comissions i subcomissions per tractar temes com propaganda, cavalcada amb grans carosses en la que va destacar la de la gran rèplica de la corona, ornaments, allotjament de forasters, processó, retaule, aspectes artístics, actes religiosos i aspectes econòmics.
A més, va convidar les parròquies dels pobles propers a participar en la processó amb encreuaments i les seues imatges titulars. També va aconseguir una audiència amb els Reis Alfons XIII i Victòria Eugènia per proposar-los presidir les festes de la coronació en qualitat d’honor. Va animar els valencians a sumar-se a aquest esdeveniment i va aconseguir un gran consens de la societat valenciana.
Va demanar la col·laboració de tots i suport econòmic, i va demanar gràcies espirituals i la concessió d’indulgència plenària durant les festes de la coronació. A més, va crear un diari, hui revista, “Mater Desertorum” com a mitjà de difusió de l’obra de la coronació de la Mare de Déu, on es donava importància a la iconografia de la Mare de Déu dels Desamparats i escrivien reconeguts escriptors. Reig liderà esta campanya amb gran capacitat i va aconseguir un gran consens per a la coronació de la Mare de Déu a València.
Història de la Confraria de Nostra Senyora dels Innocents Màrtirs i Desamparats
El 1922, mentre es preparaven les festes de la Coronació, es va publicar un llibre titulat “Història de l’Antiga i Reial Confraria de Nostra Senyora dels Innocents Màrtirs i Desamparats de la venerada Imatge i la seua capella”. Aquest llibre de 607 pàgines va ser escrit pel metge José Rodrigo Pertegás, qui també es va dedicar a la història de València, i va ser imprés en els tallers de Vives Mora. El llibre, prologat per un bisbe valencià, és considerat el millor fins ara sobre la Confraria i la Mare de Déu i es basa en investigacions realitzades en l’Arxiu de la Confraria, Arxiu del Regne, Arxiu Històric de la Ciutat i en el del Col·legi del Patriarca. Va ser patrocinat per la Confraria de la Mare de Déu i reeditat el 2014 per commemorar el 600 aniversari del Sermó del P. Jofre i preparant el 600 aniversari de la Fundació de la “Confraria de Nostra Dona Santa Maria dels Innocents” impulsat per l’eficaç Capellà Major i rector de la Reial Basílica, senyor Juan Bautista Antón Alonso
Es va decidir construir una nova corona per a la Mare de Déu, la qual havia de ser més agermanada que l’anterior. Per a aconseguir això, tant persones pobres com riques van aportar el que van poder perquè la corona fora un símbol de l’amor del poble valencià i un premi delicat per als fidels. La construcció de la corona va ser planificada per ser tan esplèndida i rica com siga possible, ja que era el que volia el poble valencià.
Per dur a terme aquest projecte, es va crear una comissió especial que s’encarregaria de tot allò que relaciona amb la construcció de la corona i esta va ser presidida pel Comte Montornés. A més d’ell, també va ser un dels que més va treballar i va animar per a la coronació de la Mare de Déu. Es va decidir contractar el joier José Sugrañes, qui s’encarregava de mantenir i netejar les joies de la imatge i de la confraria, perquè ell liderés el projecte de construir la nova corona. Se li va demanar que s’envoltara d’orfebres i joiers de València perquè el projecte fora completament valencià tant en la matèria com en la mà d’obra. Se li van donar instruccions específiques, com que la silueta i el conjunt no s’havien d’allunyar res de la corona anterior, i que havia de ser d’estil del Renaixement i utilitzar totes les joies disponibles sense descompondre el disseny.
La creació de la corona de la imatge religiosa va ser un esforç col·laboratiu de diversos joiers, entre ells Emilio Vicente Claver, qui va dissenyar el ram d‘assutzenes i Casa Orrico, responsable del nimbe. La corona estava composta d’or de 900 mil·lèsimes i pesava 2.800 grams, amb una alçada de 25 centímetres. Contenia una varietat de pedres precioses, com 4.835 brillants, 3.082 roses, 650 perles, entre d’altres. El seu valor estimat en l’època era de 600.000 pessetes. El nimbe, per la seua banda, estava fet d’or i engalanat amb perles i altres pedres precioses, pesant 4.182 grams. Desafortunadament, durant un tret i incendi a la Reial Capella el 21 de juliol de 1936, moltes de les joies es van desprendre de la corona i la imatge que la portava, i van ser recuperades per bombers i guàrdia civil. No obstant això, la corona en si mateixa va desaparéixer durant el caos. Hi ha una acta notarial de l’entrega de la imatge sense la corona i un llistat de les joies recuperades, redactat a l’ajuntament, baix l’ordre de l’alcalde republicà José Cano Coloma.
Per a l’acte de la Coronació de la Mare de Déu es va brodar un mant especial, el qual va ser brodat amb materials com tissú d’or amb plata i realces.
Himne oficial de la coronació
Es va proposar crear un himne oficial per commemorar la coronació pontifícia de la Mare de Déu dels Desamparats. L’objectiu era tindre una invocació sagrada que expressava l’amor profund que sentia el poble cap a la seua Mare de Déu, en un cant entusiasta en l’idioma del poble “El valencià” i compost per algú originari de la regió.
Per a participar en el concurs de lletres de l’himne, es va exigir ser nascut en una de les províncies d’Alacant, Castelló o València, encara que esta exigència no es va aplicar al concurs per a la música. Es van rebre 51 treballs, guanyant el premi de 1.500 pessetes el valencià José María Juan García.
Per al concurs de la música, es van presentar 33 composicions, sent el guanyador l’organista de la catedral de Vic, P. Lluís Romeu, qui va rebre un premi de 750 pessetes. El segon premi, de 250 pessetes, va ser per a Antonio Pérez Mayo, qui també era originari de València. La lletra de l’Himne original diu així:
La patria valenciana
s’ampara baix ton mant.
¡Oh, Vèrge Subirana
de tèrres de Llevant!
La tèrra llevantina reviu en ta Capella
al fervos homenaje de pur i ver amor,
puix sou la nostra Reyna, i vòstra Image bella
pareix qu’està voltada de màgic resplandor.
La ròsa perfumada, la mística açutcena,
lo seu verger formaren als peus de ton altar,
i fervorós en elles lo valencià t’ofrena
la devoció mes santa que puga profesar.
En tèrres valencianes
la fe per Vos no mòr,
i vostra Image Santa
portem sempre en lo còr.
Salve, Reyna del cèl i la tèrra;
Salve, Vèrge dels Desamparats;
Salve, sempre adorada Patrona;
Salve, Mare dels bons valencians
Però hi ha una dada curiosa i és que existeix una part del text que no es canta i que pertany a la composició original, per això ens agradaria mostrar esta part que també va ser dedicada a la nostra Verge per José María Juan.
Al voret, coronada com Reyna I com Patrona,
sentim tons fills de l’anima glatir lo nostre còr,
i perles que’ enriquixquen per pures ta corona,
serán les nostres vides, formant lo seu tresòr.
¡Oh Vèrge Subirana! ¡Oh, Image Benehida!
orgull de nòstra tèrra, escut de nòstra fe,
de Vos depén la glòria, de Vos depén la vida,
que sou l’unic emblema hon resplandix el be.
Valencia, que’es ta filla, al rebre ta mirada,
sa tradició recòrda i anyora temps pasats,
i al vòret, Vèrge Santa, com Reyna coronada,
en goig diu: -¡Tenim Mare, no estém desamparats!
A ton regás s’ampara el fill que tant t’ adora
I el teu auxili prega q’es glòria del cristià
El teu amparo espera qui en devoció t’implora,
Puix sou la Reyna Ecelsa del poblé valencià.
(Extracte del llibre de Baltasar Bueno Tárrega: La Mare de Déu dels Desamparats)
Concurs de cartells
Es va convocar un concurs per seleccionar el cartell de les festes de la coronació i es van presentar 11 obres. El guanyador va ser l’artista Vicente Canet Cabellón amb la seua obra «Ampàranos”, seguit d’Arturo Ballester amb «Alma Mater». Ballester, qui va morir el 1979, va il·lustrar diverses obres de Vicente Blasco Ibáñez per a l‘editorial Prometeu, i també va ser cartellista durant la guerra. De l‘obra de Ballester, es van crear segells postals sense valor facial, que es van vendre per recaptar fons per a les festes, i així promocionar la coronació.
És desconegut per què tot i haver seleccionat els cartells premiats, es va utilitzar un altre cartell per a la promoció de la Coronació Pontifícia de la Mare de Déu, que no estava signat i va ser imprés per Litografia Durà. Aquest cartell és més complet i té un enfocament monàrquic, ja que mostra als Reis al costat de la Mare de Déu coronada per flors de dues dones valencianes, similar a l‘estil del llenç del pintor Fillol, amb els sants Sant Vicent Màrtir i Sant Vicent Ferrer, el Micalet, el casalici de la Mare de Déu en el pont i els prelats intervinents.
Acte presidit pels Reis
Els Reis Alfons XIII i Victòria Eugènia van viatjar a la coronació en tren l’11 de maig de 1923. Van ser rebuts per les autoritats locals a l’estació de la Font de la Figuera, mentre la gent s’agrupava a les estacions per rebre’ls. Després van ser rebuts a l’estació de València per l’alcalde de la ciutat i a la porta de la catedral pel cardenal arquebisbe Reig, i van entrar a la catedral. Es va celebrar el Te Deum i després els Reis van besar la mà de la imatge de la Verge. Es van allotjar a Capitania durant la seua visita.
El dia de la cerimònia de la coronació, el 12 de maig, es va celebrar una Missa de Pontificat a la catedral i després la imatge va ser portada al baix el Pont del Real per ser coronada. Els Reis van eixir de Capitania i van arribar al lloc de la coronació a les 11:16 am. Es calcula que hi havia al voltant de 50.000 persones presents. Tropes de l’exèrcit i la guàrdia civil van retre honors a la Mare de Déu com a Capità General.
Temple a la Mare de Déu
La cerimònia de la coronació de la Mare de Déu dels Desamparats va ser un esdeveniment important per a la ciutat de València. L’arquebisbe Reig va pronunciar un discurs en el qual va agrair a la ciutat pel seu entusiasme i fervor a honrar la Verge, i va prometre construir un temple adequat per acomodar tots els devots.
L’alcalde, Juan Artal, va oferir la corona a l‘arquebisbe, que la va col·locar en la imatge. La banda de música va interpretar la Marxa Reial i es van disparar 21 salves d‘honor. Els Reis van plorar en veure la imatge de retorn a la Capella. L‘endemà, el diumenge, hi va haver una Missa i processó en honor a la Mare de Déu. Malgrat els desitjos de l‘arquebisbe Reig, no es va construir un nou temple fins anys després a causa de problemes econòmics i diversos projectes d‘arquitectes que van sorgir. Finalment, una Junta pro Temple Monumental va ser formada el 1930, convocant un concurs per trobar la millor idea per a la construcció del nou temple. Tanmateix, en lloc de construir en un altre lloc, es va decidir construir unit a la catedral actual
Esta campanya de construcció va ser liderada pel jesuïta Antonio de León, i va ser recolzada per la Caixa d’Estalvis i Monte de Piedad, qui va aportar una gran suma de diners per a la construcció.
L’arquebisbe també va fer una crida a tots els valencians perquè col·laboraren amb el projecte. Malgrat els desafiaments, la construcció finalment va començar i es va completar en temps rècord, donant als valencians un lloc digne per a honrar a la seua Mare de Déu dels Desamparats.
Maig 2023: Any Jubilar del Centenari de la Coronació
Aquest mes de maig de 2023 es durà a terme l’Any Jubilar del Centenari de la Coronació Canònica de la Mare de Déu dels Desamparats, i com a part dels actes principals, es realitzarà una eixida extraordinària de la imatge original de la Mare de Déu, que es venera a l’altar major de la Basílica. Esta serà la primera vegada que la imatge ix del temple en nou anys, des de la seua última eixida l’abril del 2014 i la penúltima el maig del 1961.
La imatge estarà disponible per a la seua veneració durant 24 hores, des de la vesprada del divendres 12 de maig fins a l’endemà.
Divendres, la imatge serà traslladada en processó des de la Basílica a la Catedral, que estarà oberta tota la nit per poder ser venerada. L’endemà, la imatge serà portada al Pont del Real, on es durà a terme un gran acte commemoratiu del Centenari de la Coronació, després del qual la imatge original tornarà a la Basílica.
Imatge esbós: Noticia Levante.emv.
Imatge carrossa: vídeo promocional centenario.basilicadesamparados.org
Les Associacions com són també les falles, es fan eco del gran esdeveniment. Es pot destacar l’esbós de la Falla Reina-Paz-San Vicente que plantarà aquest 2023 un monument basat en la carrossa de la corona de la cavalcada de la coronació de l’any 1923 i que de segur serà un gran projecte.
Per a l’esdeveniment que celebrarem aquest any, s’ha demanat l’ajuda dels ciutadans valencians per brodar el mant per a celebrar el centenari de la Coronació de la Verge. Aquest treball es fa en l’Ateneu Mercantil de València, el que ha provocat grans cues per a aportar el seu trosset de brodat de les persones que es passen a ajudar
Visites de la Imatge de la Verge Peregrina a les poblacions valencianes
Per commemorar aquest centenari molts són els pobles que reben durant aquests mesos a la imatge de la Mare de Déu dels Desamparats, més coneguda com “La Peregrina”. Grans festes i actes es fan al seu honor per a rebre la mare de Déu als nostres pobles, entre ells Torrent, qui va festejar durant tres dies amb actes religiosos, danses tradicionals i vigílies el pas de la Mare de Déu per la nostra ciutat.
Formem part com a valencians d’un fet històric, com abans ho van ser els nostres avantpassats. Visquem la celebració del centenari amb alegria i il·lusió com ells van fer al seu dia. Demanem a la Verge la salut per a tots i la Pau al món.
Visca la Verge dels Desamparats.
Sempre en lo cor, Reina del Cel i la Terra.
Bibliografia:
Levante EMV:
- “Ante el primer centenario de la coronación de la Virgen de los Desamparados”
- “Estos son los actos principales del Centenario de la Coronación de la Virgen”
Las Provincias: - “Un nuevo manto para el centenario de la Coronación la Virgen”.