Adveniment (llibret 2022)

“Arribada, vinguda o aparició, especialment d’un esdeveniment important o d’una època”

Proleg

Per Kike Romero

Potser per a alguns parlar de caos i falles puga simplificar-se en els desordres circulatoris en els quals es veu sumida la ciutat pels Talls de carrers i la impunitat del fester que no faller, encara que també.
Uns altres es remeten a l’última planta, ja per si mateix atípica per les circumstàncies pandèmiques i atemporals de sobres conegudes que va sembrar el desordre, per culpa de Dana, i va fer témer el pitjor als habitants d’aquest univers paral·lel, que uns altres denominem la millor festa del món, que ja venien escaldats i no precisament per aigua calenta. Amb tot i això, el primer desori és un mal col·lateral acceptat, i gairebé que reconegut , per la majoria de la població d’aquests lares, com a propi, típic i tan tradicional com la mascletà. I el segon gairebé que també. La Falla, igual que la núvia, si és plujosa és feliç. I poques falles es queden sense mullar-se.
La falla com a entitat és crítica, ironia, riure, festa, tradició; però també denúncia, compromís social.
Com a tal ha sofert molts vaivens durant la seua extensa trajectòria; el principal en el sentit ideològic, cert que és més acuitat quan és analitzat des de fora que la realitat de portes endins.
La teoria del caos defensa que petits danys imperceptibles, la majoria de les vegades als sentits de la majoria dels mortals, tenen desenllaços fatals entre aquests. Un efecte papallona de gegantesques conseqüències.
Davant aquests fets, poc o res es pot fer una vegada deslligada la fúria de la naturalesa.
Per inaudit que semble, aquesta teoria ve de perles per a l’explicació de moltes de les xacres que ataquen la nostra societat.
No és molt difícil escoltar explicacions entre aquells que prefereixen mirar cap a un altre costat davant les injustícies; entre els quals prefereixen rentar-se les mans abans que actuar, escudant-se en una impossibilitat per a solucionar res. Fins i tot els cal s’emparen en una decisió celestial de, curiosament, un Déu protector.
El cas és que així és des que tenim constància de la primera injustícia que sofrim, vam cometre o consentim.
“La teoria del caos permet modelar i explicar el canvi; en particular els canvis abruptes, les discontinuïtats que desmenteixen periòdicament la creença en què Natura senar facit saltum”.
En definitiva és un alleujament, per a alguns, caure en la temptació de creure que poc o res podem fer.
No. No esperes, benvolgut lector, que aquest que escriu es posicione en aquest costat.
Nosaltres som rebels amb causa. Utòpics per naturalesa. Ingenus però abnegats. Replicaires fins a la irreverència.
Revolucionaris en guerra exigint l’impossible.
I ara us esteu preguntant que tenen a veure els porcs amb les flors. No?
És una satisfacció per a mi (cony m›ha sortit una bordonada) comprovar com en tots els àmbits de la vida són molts els que adquireixen un compromís amb l›entorn, que se solidaritzen amb el proïsme; que barallen a cara de gos contra la comoditat de no fer res. Contra l›acceptació de l›irremeiable.
I aquí apareix el seté de cavalleria Saragüells, una Legió de Torrentins precedida per estendards de diferents llocs. La comitiva de dones vestides com acabades de sortir d’una novel·la de Blasco Ibáñez.
Acompanya a les terribles hordes Falleres una banda de tabalets I dolçaines al ritme de música tradicional i festiva que comprenen de sobres com actuar en aquests casos; que saben baixar al fang en què es converteix la sorra que apuntala els ninots quan cau amb força i fúria, que demostren solidaritat i acudeixen quan els seus veïns tenen algun contratemps inoportú i amb poques hores per a reaccionar… Però també quan són capaços d’empassar les seues ganes de Falles i apartar-se a un costat per a no ser molèstia i no causar problemes afegits en una mostra de trellat sense precedents i de moment, sense parangó.
No. No em tireu als lleons antifalles encara. No sols han demostrat la seua fortalesa i bienhacer en el seu àmbit. Desenes de comissions falleres organitzen campanyes, programes, empren temps (i recursos) amb col·lectius aliens a la seua esfera més pròxima.
A vegades creiem que el caos és més poderós que nosaltres. Que els monstres venen a veure’ns amb summa facilitat convertint-nos en presa fàcil. No som conscients de la força que tenim; del poderós equip que formem; enfront dels esperpents que arriben dia si dia no en forma de racisme, odi, menyspree animadversió i fúria nosaltres oferim Concòrdia, respecte, solidaritat, amor i foc depuratiu.
Començava aquest text apel·lant als petits successos que desencadenen catàstrofes; conclouré recorrent als petits gestos que aconsegueixen grans assoliments.

Caos

(el melonar faller)

Per Manuel Andrés Zarapico

Del caos va sorgir la vida, per la qual cosa si parlem del caos en la festa fallera hem de pensar, per força, que genera vida fallera, impuls i decisió. I per aquesta part tot estaria bé. El que passa és que el ‹caos› faller caldria alinear-ho més en allò que etzibava, amb agosarada fúria, el magnífic José Sazatornil ‹Saza’ al final d’aquesta pel·lícula íntimament fallera com és Amanece que no es poco. Aquell guàrdia civil, en veure que el sol no aconseguia eixir pel costat que li corresponia, desenfundava la seua arma reglamentària, apuntava a l’astre rei i mentre buidava el carregador cridava “aquests és un sindiós”. I això és el que és la festa fallera, el caos com sindiós, com a desordre.
Devorats pel nostre temps, els fallers i les falleres acceptem el corrent com ‘el normal’. I al final el corrent ens va fer nàufrags en la nostra pròpia mar de la festa. Per què? Doncs perquè els polsos d’una societat ràpida com la que vivim, una societat fast food, fa que tinguem l›obligació moral i social de deglutir tot a la velocitat de la llum, per a aquesta manera passar a la següent pantalla del videojoc. Ens passa en tots els aspectes de la vida; rar era que no passés en el món de les Falles.
A aquesta ànsia desmesurada per anar cremant etapes sense paladeo que valga cal sumar la superficialitat i la frivolitat d›una societat de Facebook, d›Instagram, de reel, on l’autenticitat i els valors, com dirien els moderns, ‘ja tal’. I aquí és on més fa mal el caos assumit de la festa. Perquè és on es desarboren la tradició i les essències, quedant en foc d’encenalls el veritable nexe faller, servint el cap de la festa a una societat que, com Salomé amb la testa del baptista, vol a les Falles retallades en safata de plata.
Fa temps que avatars de la festa van canviar el dia i la nit, trastocant les citades essències. Fa temps que la necessitat econòmica i el manteniment de les comissions van forçar l’aparició d’activitats que reportassen beneficis a les falles per a continuar fent festa. Fa temps que la gent no cerca ser fallers per a satisfer les seues ganes de falla, sinó per a satisfer les seues passions habituals camuflades sota aquest tentpole que és la festa. I aquí és on ens fa mal.
La pressa del segle XXI (i no ens enganyem, de l’últim terç del XX) va portar amb si la desfallerització de les Falles. I tot això en plena eclosió del terme ‘Patrimoni’. Tots diem que ‘Som Patrimoni’ i se’ns inflen els queixos de l’orgull i la complaença, de tremendíssima autoindulgència, dient ‘patrimoni’ quan no sabem molt bé de què ho som. I ho som, vagi si ho som. Ho diu tothom, fins a la classe política, que ni ho pensa ni per descomptat ho vol creure.
Patrimoni de què? D’uns pocs, potser. D’unes poques coses guardades en el pot de les essències, desgastat i amb poca aroma. I si no vostés diran: Les falles, mossegades pel llop Fenrir, devorador mitològic dels déus, que enfonsa les seues gargamelles en el present desmantellant una indústria artesana tombada en el ring. La pirotècnia, amb un conjunt de professionals en greu crisi, deixats a un costat durant la pandèmia. La indumentària, que a poc a poc va remuntant el descrèdit d’unes institucions que es van adonar, finalment, de quins són els motors econòmics de la festa. La literatura festiva, allà en el racó. La música, a la mercé de particions i xarangues. I els fallers i les falleres, deixant-se portar per cants de sirena.

Citava a la pandèmia, la covid-19, un 19 gens faller que ens va arribar un 10 de març per a donar-nos en el clatell i deixar-nos KO. No havíem volgut parar, no havíem volgut reflexionar, no havíem volgut voler, però l’incident global més greu que diverses generacions recorden va arribar per a posar-nos el fre i fer-nos reflexionar de cop sobre la festa fallera. Aquí va haver-hi una enorme dosi de realitat.
En plena crisi de supervivència festiva, els més enfervorits clamaven per tornar a realitzar unes Falles completes. No sap vosté el que són? Jo li ho dic. Són unes festes qualssevol, amb les seues revetlles, els seus menjars i sopars, els seus “cuchipandes” i la seua xerinola, cercaviles “charangueros” i molta diversió. Això de plantar falla, cremar-la i això ‘ja tal’. I “chimpún”. Falles? Torne vosté demà.
La descarnada realitat la vam veure clara, com també (almenys alguns) la necessitat de donar-li la volta a aquest mitjó faller i tornar al bàsic, als orígens. Perquè el caos no ens deixa veure la grandesa de la nostra festa. La inacció s’ha apoderat de tots des de fa temps, i la pandèmia va despertar a molts del somni. Tot té cabuda en la festa de les Falles, tot, perquè la festa és, primer de tot i després de tot, un retrat fidel de la societat del seu temps. I aquesta societat cal mostrar el lleig o maca que és gràcies a aquest meravellós artefacte que es diu ‘falla’. Un mirall deformat de la realitat que és, a més, Patrimoni de la Humanitat. Traguem les falles al carrer i siguem veritable patrimoni.
I ara, un melonar. Dins del caos hi ha una quantitat enorme de melons per obrir en la festa. Melons sucosos, dolços i amargs, ‘cogombres’ i simplement aigua. Però tots melons vàlids. Quin és el paper actual de les juntes locals en l’organigrama faller? A quins nivells cal estratificar la festa per a un funcionament correcte de llarg a llarg de la Comunitat Valenciana? Serveix la Junta Central Fallera actual o caldria redibuixar-la per complet?
Parlem de les falles en cru. Ens llevaran de damunt ja les etiquetes de descrèdit i ens donaran carta de ben cultural, la que ens toca?

Deixarem de ser l’aneguet lleig’ definitivament enfront de les institucions? La marca cultural de la festa es promocionarà alguna vegada o ens continuaran obviant?
I el que es crema què? Entendrem alguna vegada que fa falta una reconversió industrial de l’art faller? Acceptarem que ‘menys és més’ per a salvar les falles? Creurem en la falla crítica, amb enginy, amb crítica i missatge? Deixarem de parlar de grandàries algun dia? Continuarem fent falles blanques o els posarem salsa?
El caos deixa melons indòmits per a anar obrint i degustant. Aquests melons no són més que puntes de llança, excuses per a poder replantejar la festa. Replantejar-la des d’un punt de vista faller, això sí. Molts han triat aquesta expressió, històricament, per a satisfer els seus objectius polítics, i això no és el que ha de ser. El repensament ha d’arribar des de les comissions, des de les falles, des de les falleres i els fallers, i ha de ser fruit de l’anàlisi i de les evidències sofertes en primera persona, a flor de pell.
Hem d’esprémer el caos per a treure-li tot el suc. Des de sempre les falles han estat supervivents a la seua pròpia història, s’han reinventat i han seguit el camí. El caos no els espanta perquè són i han de ser caos: un meravellós caos del qual neix la vida fallera, festiva i cultural.
Ara tenim una oportunitat única de reboot, de reinici, de voler i de poder. Podemos i, crec, volem. Però aquí ve el meló més important de tots: serem capaços de fer-lo?

Justicia

Per Ferran Martínez

“El camí de l’home recte està per tots costats envoltat per les injustícies dels egoistes i la tirania dels homes dolents. Beneït siga aquell pastor que, en nom de la caritat i de la bona voluntat, servei als febles de la Vall de la Foscor. Perquè és l’autèntic guardià del seu germà i el descobridor dels xiquets perduts. I us assegure que vindré a castigar amb gran venjança i furiosa còlera a aquells que pretenguen enverinar i destruir als meus germans! I tu sabràs que el meu nom és Yahveh, quan caiga la meua venjança sobre tu!”

Podria començar el text recordant aquest passatge de Ezequiel 25-17 que recita Jules Winnfield en Pulp Fiction magistralment interpretat per Samuel L. Jackson i parlar-vos de justícia divina.
O potser podria posar-me escatològic i usar la idea que “no tot el just és correcte, perquè si et fiques el dit en el cul entra just però no és correcte”, encara que a més del desagradable que podria resultar un inici així, no és del que se m’ha demanat que parle, ja que dec, almenys intentar, parlar de justícia fallera.
Justícia fallera, déu n’hi do. Quin concepte tan “divers”, quasi tant com tipus de melics existeixen en la nostra festa, si alguna cosa és cert en aquest complex món de les falles és que existeixen tants conceptes de festa com membres la componem i per això el just en falles quasi que discorre pel mateix camí.
I quan parlem de col·lectiu, no és més que un eufemisme, que queda molt bonic. Arrere queda allò d’en falles pensar en primera persona del plural en lloc de fer-lo en primera persona del singular. Arrere queda aquell concepte de les falles dels nostres majors que es pot aportar a la falla en lloc que em donen pel que pagament. Arrere queda el bé comú per a donar pas a l’interés personal.
I en aquest escenari en el qual portem actuant algun lustre que altre plasmant el concepte de justícia fallera es fa especialment complex.
SI parlem de Justícia fallera segur que a més d’un li ve a la ment els jurats. Jurats de Falla, de llibret, de teatre, de paella, de presentacions, de playbacks, de all i pebre, de nadales, d’ allioli, de…. i podria seguir fins a l’infinit i més enllà, i segur que em deixe oblidat algun concurs que s’acaba d’inventar. Mira que ens agrada els concursos als fallers, o millor dit … mira que ens agrada els “palets” als fallers: “fidel reflex del treball d’un any”… mira que m’ha quedat fanfarrona la frase, quasi tant com la retaila de palets lluint al costat de la falla en la setmana fallera.
Però per descomptat “el jurat”, aqueix ens impersonal, haurà actuat de manera injusta amb la nostra comissió, queixar-nos d’això és l’única cosa que supera a la nostra afició per obtindre “palets” de tota mena.
És igual que ni tan sols hàgem vist la resta de falles, llibrets o obres de teatre, en el millor dels casos haurem vist la nostra. És igual que per a argumentar nostra merescuda victòria argumentem les nostres virtuts enfront de destacar cadascun dels defectes de la resta. La injustícia haurà estat consumada per diferents filies i fòbies.
A mi personalment aqueix tipus de justícia, la dels jurats, fa temps que m’esgota ja que posar solució i fer-ho ben només depén de nosaltres, sí, la primera persona del plural. Però crec que-tal com li vaig escoltar en un debat al gran Manuel Sanchis- “no ens interessa posar solució ja que així sempre tenim a qui culpar d’un mal treball el nostre”.
A mi m’interesa més la justícia fallera quant al concepte de ser faller. Respectar el llegat que després del treball dels nostres avantpassats ha arribat fins a nosaltres i que tenim la responsabilitat, com a pes en aquests temps aqueix concepte, de mantindre per a aquells que vindran després de nosaltres.
Quan parle de concepte de «ser faller», possiblement alguns es comencen a posar a la defensiva, pensant que pretenc dictar càtedra, en la meua prepotència i pedanteria característica, del que significa «ser faller». Res més lluny de la meua intenció. La declaració de les falles com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat ja es va encarregar de deixar clarament definida el que són les falles. L’element que ens dona nom i ens diferencia, la falla, és l’eix central i entorn d’ell giren la resta d’elements que ens fan una festa patrimonial: la pólvora, la música, la indumentària tradicional, la literatura festiva i la sociabilització intergeneracional.
Per a mi, la vertadera justícia fallera, seria poder afermar en cada comissió, en cada barri, aqueixos elements que els nostres avantpassats ens van fer arribar fins nosaltres i forma partisca de la riquesa cultural i patrimonial com a poble. Recuperem el pensar en prinera persona del plural i en el bé comú.
Permeteu-me que afija el concepte que forma part del nostre ADN mediterrani i que en moltes ocasions confonem com a faller, però que es realitza en falles, les celebracions festives de Logronyo, la volta ciclista, la banda de música i qualsevol altre tipus de celebració social del tipus que siga.
Qualssevol celebració social té tres elements fonamentals que com ja he dit formen part de l’ADN mediterrani: Menjar, beure i estimar són fonamentals. No renunciem a això com a mediterranis que som, però no substituïm els elements patrimonials de les falles per què llavors perdrem l’essència de «ser fallers».

Llibertat

Per Aitor Sánchez

Models de falla en i post pandèmia: pacient zero

Les falles de Torrent s’enfronten a un nou exercici ple d’incerteses i encara més debilitades des del vessant econòmic i anímic. Un virus microscòpic ens ha fet reflexionar més sobre la festa en 24 mesos que en anys i anys de debats estèrils: una bufetada financera, laboral i emocional que ens ha ficat els peus en terra, ens ha obert els ulls per triar entre allò identitari d’allò superflu de la festa a marxes forçades. Un debat que cada any es tancava en fals i mai s’atacava amb profunditat. La pregunta era obvia: el model de festa dels últims anys era fidel a la tradició de tarannà veïnal dels seus orígens o s’havia desvirtuat? En plena crisi sanitària mundial els fallers donaren respostes sense tenir certeses i una vegada tancat el cicle congelat de 2020 van de renàixer de les cendres per afrontar un camí més dur encara. El món faller s’enfronta ara a dos grans virus: l’econòmic i l’anímic. Es troba a l’espera d’una vacuna que injecte alegria, garanties de futur i fonts financeres per dur a terme el llegat festiu declarat patrimoni immaterial per la Unesco.
Des del punt de vista econòmic, les comissions continuen centrades en una economia de subsistència, sustentada per les quotes del faller i tutelades per les subvencions lineals de 2.000 euros del consistori i el Pla de Xoc especial per rescatar a les empreses afectades de la festa. Les seues estructures de finançament són molt febles. Les falles de setembre van ser un revulsiu per poder retrobar-se, fer festa tradicional i sanar ferides emocionals al tancar el cicle pendent, però a l’endemà el faller estava obligat a enllestir un nou exercici que arribara fins a març de 2022, en definitiva, reajustar els pressupostos amb un cens que no creix.

Des del punt de vista anímic les comissions intenten participar modestament en concursos per mantenir vives les associacions i als seus associats, amb el jou d’una nova variant i noves restriccions a curt termini. En mig d’esta catarsi col·lectiva i d’este maremàgnum d’emocions subjau una lluita interna que pivota entre el desànim generalitzat i l’impuls de no deixar un exercici en blanc. Encara que siga per donar tribut a l’herència deguda.
No hi ha que esperar a que acabe la pandèmia per fer-se la gran pregunta: Quin model de falles volem a Torrent? Tornarem a les falles de 2019? aprofitarem cap ensenyament d‘esta pandèmia? viurem més les falles de dia? Tornarem a mirar cap als elements tradicionals per enfortir-los i dotar-los de vertader protagonisme i finançament? Mirarem de nou cap al veïnat per integrar-lo en la festa i reconciliar la festa amb el carrer? Segons el tipus de resposta que volem donar tindrem un model o altre de falla post pandèmia. Analitzem l’estat de la qüestió de les falles actuals i els futuribles models de comissió a Torrent.

1. Statu Quo faller: davallada de censos, pressupostos i Pla de Xoc
   La crisi econòmica i la incertesa de la celebració de la festa (primer per l’ajornament i després per la cancel·lació de les falles de 2020 i les de març de 2021) va provocar una caiguda de més d’un 10% del cens total. Així de març de 2020 (abans de la pandèmia) a març de 2021 s’havien donat de baixa un total de 711 fallers, d’una població de quasi 7.000 fallers. En març de 2021 el cens dels fallers a la Junta Local Fallera de Torrent era de 6.862 (4.875 majors i 1.987 infantils), el que suposava dita perduda del 10% del cens respecte a la mateixa data abans de la pandèmia.
   

Evolució del cens fallers de Torrent per la covid-19	Cens faller
Total cens faller a Torrent 2019-2020 (març 2020)	7573
Total cens faller a Torrent 2020-21 (març 2021)	6862
Diferència de baixes	-711

A esta situació cal sumar la celebració de dos setmanes falleres en un mateix exercici faller (les de setembre de 2021 i les de març de 2022). El que suposa una autèntica filigrana econòmica a l’hora de quadrar els comptes. Així totes les comissions tancaren en març de 2020 l’exercici (sense la celebració de la festa), obriren un nou exercici en abril de 2020 i el tancaren en març de 2021 (també sense la celebració de la festa), per tornar a obrir un nou exercici en abril de 2021 que conclouria (extraoficialment) en setembre del mateix any amb el tancament del cicle, tot i que oficialment l’exercici conclourà en març de 2022. Esta ingeriria financera té en compte el Pla de xoc de les falles que van posar en marxa les comissions per salvar la continuïtat de la festa. Encara així les falles han hagut de prémer el cinturó i fer retallades en altres partides: activitats diverses, ornats, despeses de casal, etc.
En el ple de maig de 2020 de l’OAM de JLFT, les 29 falles van signar per unanimitat el primer Pla de Xoc integral de les falles a la Comunitat Valenciana. Junt amb el consistori van redactar les bases d’unes subvencions per reactivar l’activitat econòmica dels sectors més afectats, que van tenir perdudes en no celebrar la setmana fallera de març de 2020 ni la de març de 2021. No es tractava d’una subvenció directa a les comissions, ja que era necessari presentar una memòria de les despeses i justificar-la mitjançant factures. Altre punt important de la reunió va ser el de donar continuïtat al concurs de monuments de 2020, pressupostos i categories ja establertes, així com la contractació dels monuments per a les falles de 2022.
Així, per poder optar a aquestes prestacions les comissions havien de contractar per a l’exercici de 2021 (entre el 50% i 75% respecte a 2019). A banda, havien d’acomplir 4 dels 6 capítols proposats (falla gran, infantil, flors, música, pirotècnia i llibret) i que, almenys, una de les empreses facturades havia de ser de Torrent. En el cas del monument les comissions havien d’invertir en ells -com a mínim- en cadascun dels exercicis fallers (2020-2021 i 2021-2022) el 30% del pressupost net de cada comissió fallera, tal com indica el reglament faller.

La partida total a repartir era de 60.000 €, dins del pressupost de Junta Local Fallera, a banda de les subvencions lineals de 2.000 euros que rep anualment cada comissió. Finalment s’assignaren els diners en funció de l’invertit, de manera que el consistori avançà els diners a l’acabar l’any. El 27 de novembre de 2020 la presidència de l’Organisme Autònom Municipal Junta Local Fallera de Torrent dictava el decret número 39/2020 amb la resolució de les subvencions que quedaren repartides de la següent manera, en funció de l’aportat per cada falla:

Este pla ha tingut un efecte molt positiu en les contractacions amb artistes fallers, ja que les comissions de Torrent el 2022 comptaran amb els pressupostos més alts de la història de la ciutat, situant-se en 698.006 euros (213.000 euros més que a les falles de 2020-21), el que suposa un increment d’un 30,5 %. El límit de la secció especial és de 32.500 euros en adults i 9.430 en infantils (quan el 2020 el límit era de 27.000 i 8.500 respectivament). Este augment d’un terç no arriba al 50% desitjat, ja que per rebre les ajudes no era obligatori mantenir la despesa en la falla, només era obligat participar en 4 del 6 punts. Per això, hi ha falles que han optat en no augmentar la partida de monument i altres al llarg de l’exercici l’han hagut de reajustar a la baixa per la crisi. Així tot, les falles Pare Méndez, Sant Amador, El Molí, Plaça de la Concòrdia han quedat fora de concurs de monument per no arribar a complir amb el punt de reglament que obliga a gastar el 30% del pressupost net de cada comissió.
Estes xifres de les 29 comissions enguany no arribaran desgraciadament als més de 3 milions d’euros (3.092.788 d’euros) que és l’estimació de l’impacte econòmic que les falles mouen a Torrent en un exercici normal, segons la investigació que vaig publicar, a partir de les dades aportades pels sectors proveïdors, l’estimació pressupostària de les 29 comissions i la presentació oficial de comptes de Junta Local Fallera.1
El primer sector en despesa directa és el de la indumentària, amb un impacte de 609.000 € (el 19,7 % del total), el segon és el de menjar i beure als casals, amb una estimació de 508.000 €, seguida del pressupostat en el monument que al 2020 era de 375.000 €. La resta d’impacte econòmic que generen les comissions de Torrent són les despeses derivades de l’ús i manteniment del casal (lloguer, hipoteques, etc.) amb 320.000 €. Les despeses en hostaleria en locals de restauració (sopars de proclamació, de FFMMT, etc.) ascendeix a 208.130 €. En sisena posició estaria la despesa personal que fa cada faller en perruqueria i estètica 179.000 € (pentinats de fallera i sopars

de proclamació), després vindria l’apartat de les agrupacions musicals (bandes, xarangues, tabal i dolçaina, etc.) on les falles es gasten 166.000 €. El següent sector en importància seria el de les insígnies, palets, regals i roba marxandatge (133.000 €), seguida dels envelats i seguretat (121.000 €), les activitats diverses (100.500 €) i la gestió administrativa (88.000 €). En les últimes posicions quedarien les despeses destinades a la pirotècnia (87.000 €), floristeria (77.000 €), fotògrafs (64.000 €), així com impremtes-llibret (57.000 €).

2 .Models de comissió fallera
La pregunta que ens plantegem és… Què passarà amb els pressupostos per el 2023? La resposta és evident: la bonança del pla de xoc de les 29 falles és un miratge en el desert. L’exercici 2023 començarà amb una caiguda generalitzada en la despesa en falla, en pirotècnia i llibret. Este vaticini es degut a que el cens faller continua sense recuperar-se, a banda, les falles no han pogut fer grans ingressos atípics (de barra en revetles, setmana fallera, o patrocinadors) i pareix que la setmana fallera de 2022 serà molt semblant a la del passat setembre (amb restriccions en horaris, aforaments) el que no aportarà grans ingressos a les comissions. Cal, per tant, repensar la festa de nit i el seu model d’ingressos i com a producte podrem elaborar una pseudo catalogació de comissions de present i futur:

2.1. Comissió “festera”
Es tracta d’aquella comissió que té com a principal activitat els actes socials relacionats amb els dinars, sopars i festes com ara revetles, festes temàtiques, quint i tapa, etc. Són falles que han tingut molt poca activitat fallera durant la pandèmia, ja que al prohibir en els casals estes tipus de reunions socials, s’han quedat orfes. El seu eix vertebrador és la part social de la qual s’ha vist desproveïda i -per tant- este tipus de comissions han quedat desarticulades. Moltes d’elles han optat per congelar quotes, perdonar algunes o reduir-les per tal de mantenir el seu cens i no perdre fallers. Després de la pandèmia, -o quan les condicions de sanitat ho permeten- estes falles tornaran a reprendre la seua activitat. Són falles que tornaran al model previ a 2019, ja que és el que li demana el seu públic faller i, a banda, és una gran font d’ingressos per a la falla.

2.2. Comissió històrica
Són les comissions més antigues de la ciutat: La Plaça, Avinguda, Ramón y Cajal, Sant Roc, Sants Patrons, Sedaví, Antoni Pardo, etc. Estes falles quasi no s’han vist afectades per la baixada del seu cens, inclòs algunes d’elles l’han augmentat lleugerament (com el cas de l’Avinguda). Es tracta de comissions amb sagues familiars que han aguantat l’envit de la crisi i la incertesa de la celebració en el futur. La fidelitat dels fallers d’estes comissions ha compensat la baixa massiva al cens total de Torrent. Estes comissions tenen clar els seus objectius com a col·lectiu i centren els seus esforços en els eixos centrals de la festa: la falla, el teatre, la declamació, el llibret, etc. Bona mostra és que estes falles competixen en secció especial i primera (alguna en segona com Sedaví i Sants Patrons). Totes estes comissions també han participat en el concurs de teatre major i infantil, així com en la declamació infantil. Són falles que intenten mantenir una vida cultural al casal, a banda de la social, que també se li presumix. En este sentit, el pes de l’herència familiar i les activitats culturals i socials durant l’exercici els ha fet mantenir amb bona salut el seu cens. Quan passe la pandèmia estes comissions es voran enfortides, ja que mantindran quasi el seu pressupost i continuaran amb una bona cantera de fallers per desenvolupar la resta de tasques.

2.3. Comissió híbrida (de subsistència)
Estes comissions són les que mantenen una rica vida cultural, però amb un gran cens de faller “fester”, que només acudix al casal en temps de festa. Són les que pitjor ho estan passant en patir una gran caiguda de cens. Esta davallada va ser –especialment- sagnant en la falla Sant Valerià, que va perdre el màxim històric de la ciutat, amb una reducció de 155 fallers, o Lope de Rueda (amb una perduda de cens de 75 fallers), així com la falla Segon Tram Avinguda o Reina Sofia. Estes comissions tenen en comú un gran cens de joves i famílies noves, sense arrels heretats o un sentiment de pertinença a la institució. Este tipus de faller ha “fugit” en els primers mesos i s’ha donat de baixa sense analitzar l’evolució de la pandèmia. Es tracta d’un faller “fester” atret majoritàriament per la part social i de festa. Estes comissions són les que han de fer una major enginyeria econòmica per equilibrar els seus pressupostos, ja que volen mantenir les activitats culturals, però els resulta molt difícil fer front a les despeses econòmiques. Inequívocament esta disminució de cens ha colpejat cruelment els seus pressupostos al reduir-se quasi a la mitat els seus ingressos habituals en quotes. Totes les falles de la ciutat van ficar en marxa bonificacions o reduccions de quotes, però després de les falles de setembre han tornat a cobrar-les íntegrament per fer front al que ve.
Este segon exercici faller en pandèmia manté pràcticament intacte en el cens faller o es pot empitjorar: l’evolució de la variant òmicron pot fer que el cens encara baixe encara més. Recordem que el tancament dels casals va ser un factor clau en la reducció de cens (en juny de 2021 la Mesa de Seguiment, que coordina les activitats falleres que es podran fer amb la Conselleria de Sanitat, demanava equiparar els casals als horaris i aforament del món de l’hostaleria i recordaven que els casals eren espais d’activitats culturals).2 Entre una ona i altra, les falles han pogut tornar a una relativa normalitat a la ciutat, però no ha sigut suficient per contenir el tsunami de baixes.
En esta conjuntura les comissions han plantejat un exercici de tornar als orígens: amb activitats només per als fallers (dins -o de vegades fora- dels seus casals) respectant la normativa; així com demanà, sopar de proclamacions, presentacions falleres i concursos tradicionals com: el de teatre, declamació i alguns concursos de jocs de taula (truc, dominó) i esportius (raspall infantil i galotxa adulta). Els més recents han sigut els concursos de Nadal (betlems, arbres, nadales i targetes). Han quedat fora d’este exercici faller per motius sanitaris concursos gastronòmics, quints i tapa, festes temàtiques, revetles, playbacks, etc., tot i que eren una gran font d’ingressos per a les falles. Esta tornada als orígens serà conjuntural, ja que este model híbrid de comissió tornarà a recuperar dites activitats que aporten beneficis i atrauen cert tipus de faller “fester” que s’ha donat de baixa. Les comissions hauran de plantejar-se: val la pena?

2.4 Comissió sostenible
Este nou model de comissió seria aquell que aposte per recuperar els llaços amb el veïnat, que trace noves línies d’actuacions amb els veïns que la pròpia festa ha expulsat i que no la consideren com a pròpia. Este conflicte recurrent s’ha materialitzat en queixes, amenaces i denuncies al voltant de les molèsties que ocasionen els casals i els talls de trànsit. Per això la comissió que restaure la conciliació fallera i veïnal tindrà molt guanyat. Podrà recuperar una nova realitat on veïns i comerços col·laboraven de manera directa en l’activitat fallera. L’objectiu seria ficar en marxa activitats culturals, lúdiques, espais de reflexió i reivindicatives per millorar la ciutat, perquè el barri trobe el seu lloc al món. Les falles són la major xarxa ciutadana que vertebra Torrent i, per tant, es poden establir altres contactes amb associacions i generar sinergies –projectes- que facen les comissions més sostenibles i responsables amb el seu entorn.
Conclusió:
Llibertat en el model de comissió, però sense fallar als orígens
La nova ona de la variant òmicron ens deixa taxes rècords de contagis, amb molta menys pressió hospitalària per l’alt índex de vacunació. Tot i així el govern valencià ha instaurat restriccions com el passaport covid en l’hostaleria, anàleg al que viurem al entrar als casals. La millor vacuna fallera contra esta conjuntura serà la de la coherència i el respecte per la festa.
Els fallers triaran el model de falla que vulguen o que més els convinga, en total llibertat, però és vital assegurar la pervivència dels elements essencials de la festa, com així va quedar reflectit en l’expedient de Patrimoni Immaterial aprovat per la UNESCO: falla, indumentària, música, literatura festiva i usos socials i culturals generacionals. En altres paraules: tornarà la festa etílica i probament molts dels excessos comentats prèviament, però el que cal blindar és l’eix vertebrador original: “Les Falles de València propicien la creativitat col·lectiva i la salvaguarda de les arts i artesanies tradicionals. També constitueixen un motiu d’orgull per a les comunitats i contribueixen a forjar la seua identitat cultural i la seua cohesió social.”3 Esta vacuna és cosa de tots. El virus el tenim dins, només cal inocular-lo en tots els fallers per a que es propague la festa fallera en el seu origen. Tornar al pacient zero.

—————————————————————————-

1 Sánchez Collado, Aitor (2021). Impacte econòmic de les falles de Torrent. Llibret Sant Valerià, 2021. Setembre, 2021.
2 La Mesa de Seguiment de les falles demana obrir els casals sense tantes restricción. La Opinión de Torrent, 5 de juny de 2021. https://laopiniondetorrent.es/valencia/art/63049/la-mesa-de-seguiment-de-les-falles-demana-obrir-els-casals-sense-tantes-restriccions
3 https://ich.unesco.org/es/RL/la-fiesta-de-las-fallas-de-valencia-00859

Amnèsia de l’oblit

Per Juanjo Medina Bonilla
Revista CENDRA

Havíem oblidat les Falles.
Se’ns va esborrar de la memòria aquella llibertat de recórrer els carrers descobrint formes grotesques de vius colors. Esvairem els records dels sons, els aromes, els sabors i les palpitacions a la pell i als budells, que ens contaven l’arribada de la Festa. Havíem obviat la invasió d’algaravia que omplia l’espai urbà, com una riuada festívola, amb un soll de tradició i cultura, que ens feia garants de les voluntats d’aquells i aquelles que alçaren una Festa imponent, i que, a poc a poc, es convertí en un desficaciat carnestoltes ple de lluentons, però cada any més descreguda de la seua pròpia raó de ser. Més lluny de la falla, de la pólvora o dels versos dels poetes. Fent cada nit del 19 de març més estranya al caliu de les flames, deixant en mans d’uns pocs la trista mort de la falla, abandona enfront al fum negre i la pudor de plàstic cremat.
Ja no teníem relíquies, somnis ni bagatges per a llegar, ni fets que valorar per al futur. Deixarem de rememorar els costums en els nous suports digitals, per sostindre els consums. I començarem a fer tradició dels hàbits, importats i imposats, de cultures remotes abandonant les usances que ens feren allò que som, vivim, fruïm o allò que plorem. Començàvem a no saber que havíem sigut, fugíem dels records per llançar-nos a la busca dels rècords, volíem més falla, més ninots, més pàgines de llibret, més premis, més paelles, més turistes, més cassalles, més, més, més… tot a costa de menys veritat i manco Cultura, encadenant l’anima festívola, que venguérem per uns quants grapats de bitllets, a una sort de festa total, desposseïda de fonaments, per a content dels qui des d’un balcó ens miraven com a súbdits.
Però quedava una espurneta que, baix les cendres gelades, brillava tímida. Uns pocs, ni millors ni pitjors, ni més ni menys que els qualsevol, cuidaren eixe fulgor. El protegiren, com feien els homínids en aquella pel·lícula de Jean-Jacques Annaud, En busca del foc, fins aconseguir que la flama reviscolara, cresquera i recuperara la lluminositat. I eixa flama és la que hem d’avivar perquè mai més s’apague. Hem d’explorar l’amnèsia de l’oblit, escodrinyar la desmemoria per oblidar que ja no recordàvem les Falles, i aixina, recuperar els conceptes, les il·lusions, les ganes de fer falla. Per poder tornar a viure una despertà, un passacarrer al ritme d’un tabal, una partida de truc a peu de falla, els versos d’un llibret que ens parlen de tot allò que conté la falla. Hem de retrobar-nos en aquells xiquets i xiquetes que portem dins i que corrien en prendre-li foc a la metxa d’un masclet, que s’emocionaven en la plantà de la seua falleta, suport d’històries de fades, de pirates o que recordava els jocs que omplien el seu bagatge rialler.
Hem de tornar a omplir de vius colors les giragonses de la retentiva, recuperar la vitalitat de la joventut, quan a trenc d’alba i enravenats de fred recorríem les replaces per trobar-nos en els cadafals llunyans que ens descobrien les diferents formes de les falles. Ens baquejàvem de riure davant la deformada expressió dels ninots, o en reconéixer als famosos agreujats per la caricatura indolent de l’escultor. Ens burlàvem, fent comparacions entre els ninots i aquells que conformaven la nostra colla, fins que de riure, ens féiem mal les bancades, o fins que el qui trobava el seu doble era u mateix, i el joc perdia la gràcia. Però tot açò, i el respecte que se li tenia, ens feia viure la Falla com a fonament invariable de la nostra vida als carrers durant els dies grans, de la nostra camaraderia, de la transversalitat generacional que provoca una plantà, o vigilar la falla fins que passa el jurat.
Hauríem de retrobar l’esperit festívol de les dianes que despertàvem a la contornà, al so de la música i l’esclat insurgent dels trons de bac, que ens deixaven a la gola aquella aspror que endolcíem sucant bunyols en xocolate, embafant-nos fins a fer oix, prefaci de l’activitat gastronòmica que és ataquinar-nos a la barraca, quasi a cada pas del dia, i que a poc a poc ha anat diluint les prioritats per a alguns despistats.
En contrapunt a esta activitat quasi festívola en exclusiva, posaríem la intimitat solemne de quan ofrenem. Les diferents poblacions falleres es col·lapsen per a vehicular les emocions, els precs, les penitencies i les promeses d’aquells i aquelles que, inclús sense ser massa creients, es convertixen a la fe per unes hores, i ploren, tremolen i s’atabalen portant les seues flors. Mes és cert que en molts llocs l’ofrena s’ha sobredimensionat, convertint-se en l’acte central dels cicles festius, i correm el perill de mutar les Falles de Sant Josep a les Falles de l’Ofrena, sent innegociable fer canvis en la seua organització o ubicació al calendari, per la gran influència que té este festeig.
Podem parlar també de les replegaes de premis, els festejos amb ball i llumenetes, les traques corregudes, les cavalcades del ninot, del ritu del foc… de totes estes i moltes més coses devíem rescatar els principis bàsics dels subjectes celebrants, escarbant en el passat, amb la il·lusió de mantindre l’essència d’allò que ens ha dut fins ací. D’allò que ens diferència i ens fa patrimoni propi —i, sembla ser, mundial—. D’allò que unflats d’orgull ens fa dir que som fallers i falleres.
És el temps de refer-nos, després dels dos anys durs que hem suportat, bregant contra un ésser minúscul, que ens furtà la Festa, les ganes, la voluntat i el que és irreparable. Que ens deixà buits i orfes de pares, germans o veïns, i que quan semblava que tot eixe dessabordiment valdria per a replantejar-nos l’statu quo —per lo manco a la ciutat de Valencia—, molts dels que es peguen colps al pit, erigint-se els màxims exponents de fallerisme, defensors de la purea de la tradició i únics valedors de la veritat de com ha de ser la Festa, es vengueren i ens vengueren al caos per sostindre uns rars festejos, empeltats al costum arrelat, contravenint els seus propis paradigmes, que xafiguen per quatre gallets, deixant-se portar per la febra del dissabte a la nit.
No obstant això, jo no prec la il·lusió de recuperar eixa Festa mesurada i enyorada pel nostre esperit d’infants, aquell que encara se sorprén en girar cada cantó, davant dels sorolls, dels colors, dels aromes, de les sensacions acabalades en cada segon fruït de la nostra vida fallera. Aquell que es meravella descobrint cadafals, ninots, redolins, o per l’aroma a pintura que desprén una falla acabada de plantar, i que es barreja amb el perfum de l’herba que la vestix o de la pólvora que l’anuncia.
Recuperem, sense defugir de les responsabilitats que ens pertoquen, aquella jove naturalitat amb la qual vivíem cada activitat, reafirmant en el passat més reeixit el pervindre més grandiós que puguem llegar als menuts i menudes. Que hui ens veuen com un referent, i que seran fallers de millor o pitjor fons, en la mesura d’allò que aprendran dels que ara som els qui construïm la Festa, per a poder engrandir-la més encara, fent-la més respectuosa, més sostenible i més solidària. I allunyant-la cada vegada més de tot allò que ara l’envolta i que només són afegitons anòmals que la desvirtuen. Ensenyem-los a cuidar-la, que el motiu principal i diferenciador és la Falla, mostrem-los la història, i aixina segur que la Festa perviu aliena als atacs que la fan bambalejar. L’esperança mai s’ha de perdre.