Nicolauers, les Falles han arribat al seu fi. Durant dies hem sigut testimonis d’un torbellí d’emocions, un viatge a través de l’alegria, la nostàlgia i la celebració. Hem compartit rialles i llàgrimes, hem ballat al compàs de la música i ens hem submergit en l’efervescència de les nostres festes.
Als nostres carrers hem reunit familiars i amics per a gaudir del sabor de les paelles i les torrades, hem ballat en la dansà, amb devoció, hem dut a terme l’ofrena a la Mare de Déu, honorant les nostres creences i tradicions arrelades al cor de cada faller.
Però potser el moment més emblemàtic, el clímax de les nostres celebracions, ha sigut la plantà i la cremà de la nostra falla. I després, amb un raig de melangia, hem presenciat l’espectacle de foc que consumeix tot allò efímer, recordant-nos la transitorietat de la vida i la bellesa en la impermanència.
Ara, mentres les cendres s’arrefreden i les llums s’apaguen, ens queda l’eco dels moments compartits, els llaços fortificats i els records que perduraran molt després que les últimes espurnes s’hagen esvaït en la foscor de la nit. Les Falles han conclòs, però el seu esperit perdurarà en el cor de cada faller, fins que arribe el moment de tornar a encendre la flama de la celebració l’any vinent.
