La Falla Nicolau Andreu és la història d’un barri que, des de 1977, ha crescut al voltant del foc, la sàtira i la convivència, fins a convertir-se en una de les comissions de referència de Torrent. Al llarg de dècades, ha sabut combinar tradició, crítica local, activitat cultural i premis, però sobretot ha teixit una autèntica família fallera on cada generació ha deixat la seua empremta.
Origen i fundació
La Falla Nicolau Andreu es funda l’any 1976, en l’entorn del carrer que porta el mateix nom, en una zona de Torrent on conviuen veïns de tota la vida i emigrants vinguts d’altres ciutats d’Espanya que foren acollits, com no podia ser d’una altra manera, per esta gran ciutat. Des del primer moment, el major patrimoni de la comissió no són sols els monuments, sinó la defensa decidida dels valors culturals de la nostra terra, participant activament en totes aquelles activitats i concursos que representen la cultura valenciana.
El 12 d’abril de 1976, després de complir tots els tràmits pertinents, la Falla Nicolau Andreu queda agregada oficialment al col·lectiu faller de Torrent. En el primer llibre d’actes, signat aquell dia pel secretari de Junta Local, Arturo Boix i Miquel, ja es fa constar la convocatòria d’una junta general, el 22 de maig, per informar els veïns del naixement de la nova falla. En aquella reunió, el president, Francesc Gavarda i Català, agraeix l’esforç de tots els presents perquè la comissió siga una realitat i manifesta la il·lusió de tot el grup per poder plantar la primera falla si Déu vol.

Falla Infantil any 1977
Ja en eixe primer any es parla d’excursions, del contracte d’una banda de música per a les festes del barri i, sobretot, de la necessitat d’un casal on arreplegar tota aquella energia fallera. El primer casal s’inaugura al carrer de l’Estació, número 13, i el mateix any es trasllada al carrer Nicolau Andreu, número 12, més a prop del cor del barri. Fins i tot abans de ser oficial, ja s’havia començat a treballar.
En aquell primer exercici es presenten cinc candidates a Fallera Major —Encarna Agrelo, Encarna Vila, M. Isabel Garrido, Conchín Doménech i Matilde Machado— i és triada com a primera Fallera Major la senyoreta Concha Doménech González, acompanyada per una cort d’honor de 25 falleres. La primera Fallera Major Infantil és la xiqueta Rosario García i Andújar, amb una nombrosa cort infantil de 40 xiquetes. El primer president és Francesc Gabarda Català, amb una junta directiva de 18 persones i 31 vocals; el primer president infantil, Martín García Porrero, compta amb una xicoteta junta de 13 infantils i 66 vocals.


Aquell any transcorre sense incidents destacables, però amb molt de treball: loteries, rifes i la implicació decidida de diverses famílies permeten tirar endavant l’exercici i gaudir d’unes primeres falles plenes d’esperança. Gràcies a aquells fonaments, basats en la cultura valenciana, la il·lusió i el treball, hui la comissió és una falla plenament consolidada a la ciutat. Dia a dia, continua treballant perquè el barri de Nicolau Andreu se senta orgullós de “la seua” falla, cada volta un poc més important en el món faller i sempre fidel defensora de la cultura i les tradicions del nostre poble, gràcies a tots i cadascun dels fallers que fan possible el somni iniciat l’any 1976.

Els primers anys: consolidació al barri
Ja des dels primers exercicis la comissió mostra una gran activitat i una forta presència en concursos i actes culturals, especialment en el Cant de l’Estoreta i en el teatre infantil. L’any 1981, per exemple, la falla infantil obté un primer premi en el Concurs de Teatre Infantil de Torrent, un triomf que marca la importància que tindran el teatre i la llengua en la identitat de la comissió.
En aquests primers anys també arrela la crítica local: el llibret “El Granerer” i les falles dedicades als problemes del barri (manca de zones verdes, trànsit, brutícia de la piscina municipal, etc.) mostren una comissió inquieta i compromesa amb el seu entorn. Paral·lelament, la falla comença a destacar en premis d’activitat fallera, cavalcades i Jocs Florals, demostrant que no sols planta monuments, sinó que genera vida cultural durant tot l’any.
Anys vuitanta: “Els tercers”, premis i 10é Aniversari
La dècada dels vuitanta suposa la consolidació definitiva de Nicolau Andreu com a comissió de pes a Torrent. L’any 1981, els infantils aconsegueixen per primera vegada el primer premi del Concurs de Teatre Infantil, marcant una línia de treball on el teatre, la paraula i la posada en escena es fan part essencial de la identitat de la falla.
L’any 1982 queda per sempre recordat com “l’any dels tercers”: la comissió acumula fins a nou tercers premis en diferents concursos, coronats per un primer premi molt celebrat, el de presentacions. Aquell resultat, lluny de veure’s com una frustració, es converteix en motiu d’orgull i d’humor intern, i des d’aleshores el casal i els grups de teatre adopten el sobrenom d’“Els tercers”, transformant aquella estadística en una marca d’identitat molt estimada per tota la comissió i el barri. El 1983 innoven amb el primer Concurs Culinari de Torrent (All i Oli i All i Pebre al carrer), i Mari Carmen Cuadros serà la primera dona a la Junta Directiva l’any següent.
El X Aniversari, celebrat en l’exercici 1985-1986, arriba amb força i amb premis importants com el primer guardó d’activitat fallera, que reconeix el treball global més enllà dels monuments. En aquests anys també arriben els primers ninots indultats —un infantil el 1987 i un gran el 1988—, que situen el nom de Nicolau Andreu entre les falles destacades de la ciutat.
Cap al final de la dècada, en 1989 s’inaugura el casal actual i Maria del Mar Cruz és Fallera Major de la comissió i l’any següent es converteix en la primera Fallera Major de Torrent procedent de Nicolau Andreu, un fet que omple de orgull el barri i projecta el nom de la falla per tota la ciutat
Anys noranta: creixement, premis i 20é Aniversari
Durant els anys noranta, la relació amb l’artista Josep Barea es consolida, amb una sèrie de monuments que combinen temàtica social, crítica i valencianisme, i que reporten nombrosos premis a la secció segona i primera. Monuments com “Les campanades de hui”, “Valenciania”, “La pesca del matrimoni” o “La igualtat de l’home i la dona” exemplifiquen una línia clàssica però compromesa, on el barri i la realitat social són protagonistes constants.
L’any 1996 arriba el 20é aniversari, celebrat amb la falla “La força dels 20 anys”, presidida per un gran calendari i un cavall que simbolitza el pas del temps i la força per continuar endavant, i amb la infantil “El jardí”, plena de simbolisme i color. A finals de la dècada, títols com “Un món de somnis”, “L’hora de contar contes” o “El circ” mostren l’aposta per imaginaris infantils i universals que connecten amb xiquets i majors.
En aquests anys també es van sedimentant tradicions internes: concursos culinaris com l’All i Oli i l’All i Pebre, que es consoliden com a senyes d’identitat gastronòmica, així com la participació en cabalgates i en presentacions molt treballades. Tot plegat reforça la imatge d’una falla molt activa, que no es limita a uns pocs dies de març.
Del 2000 al 30é aniversari: nous artistes i nous projectes
A principis de la dècada del 2000, la comissió inicia una nova etapa amb artistes com Jesús Javier Andreu Anchel, que signa monuments de temes variats (“Armes de dos fils”, “Campanaes”) i aconsegueix el primer premi de secció primera en 2002. Aquell any destaca especialment la infantil “Mitologia grega”, dissenyada per un jove David Moreno i signada per la comissió, considerada una de les millors falles infantils de la història de Nicolau Andreu.
El 30é aniversari, l’any 2006, es celebra amb la falla “La il·lusió del 30 aniversari”, segon premi de secció segona i premi al millor ninot de secció, i amb la infantil “Blancaneus i els set nanets”, que obté guardons en cavalcada i en teatre infantil. Aquest exercici reforça una tendència que ja venia creixent: la combinació de monuments de qualitat, activitat teatral, participació en cabalgates i una forta implicació en concursos culturals.
En els anys següents, la comissió confia en artistes com Paco Carrasco i Sergio Alcaiz, que aporten estils renovats i aconsegueixen nombrosos premis en seccions segona i tercera, així com reconeixements en enginy i gràcia. Títols com “Els oficis”, “A la deriva”, “No li digues amor quan en realitat és…”, “De quin color pintaries el món?” o “Quan la llum desperta” mostren un gust per la sàtira fina, el missatge positiu i la cuidada estètica.
Cultura, solidaritat i innovació: el Concurs de Curtmetratges
Un dels trets més singulars de Nicolau Andreu és la seua aposta decidida per la cultura i la solidaritat, cristal·litzada l’any 2012 en la creació del Concurs de Curtmetratges fallers i en valencià, els “Nicolauers”. Seguint el model de les falles de Gandia, la comissió organitza una gala anual on es projecten els curts en un ambient de catifa roja, i la recaptació de les entrades es destina cada any a una ONG.
Aquest projecte situa la falla com a referent cultural més enllà del món faller estricte, vinculant cinema, llengua i solidaritat, i obrint el casal a altres col·lectius i sensibilitats. Amb aquesta iniciativa, la comissió demostra que la seua vocació va molt més enllà del 19 de març: la falla es converteix en un espai obert de creació, reflexió i compromís social.
Ninots indultats i guardons recents
La història de Nicolau Andreu està farcida de reconeixements: premis d’activitat fallera, de presentacions, de Jocs Florals, de cavalcades, de carrosses i, com no, de monuments. A més dels ninots indultats dels anys vuitanta, la comissió torna a aconseguir un ninot indultat infantil en 2015 amb la falleta “Conta’m un conte conta-contes”, d’un gran monstre blau lector del llibret, obra de Sergio Alcañiz.
Els darrers anys han estat especialment fructífers en la part artística i en la crítica: doblets de premis en falles grans i infantils, reconeixements en enginy i gràcia i distincions en cabalgates i en Jocs Florals. En 2010, per exemple, la falla aconsegueix un “doblet” en secció tercera amb monuments de Paco Carrasco, mentre que en anys posteriors torna a obtindre primers premis en infantil de secció segona amb obres de Sergio Alcañiz.
Falleres Majors de Torrent i projecció a la ciutat
Un dels grans orgull de la comissió són les seues Falleres Majors de Torrent i la presència de fallers de Nicolau Andreu en la Junta Local i en la Regidoria de Festes. El primer gran pas es dona en 1990, quan Maria del Mar Cruz, que havia estat Fallera Major de la comissió en 1989, es converteix en la primera Fallera Major de Torrent procedent d’aquesta falla.
Amb el temps, altres noms completen aquesta projecció: Noelia Peinado, Fallera Major de la comissió en 2015, és elegida Fallera Major de Torrent 2016, coincidint amb el 40é aniversari de la falla; i Leyre Gallego, Fallera Major Infantil de la comissió en 2018, arriba a ser Fallera Major Infantil de Torrent, la primera de la comissió, convertint-se en un símbol de la nova generació. A més, la falla pot presumir d’haver tingut fallers que han exercit com a presidents de Junta Local, membres de l’executiva i fins i tot com a regidors de l’Ajuntament de Torrent.
A l’exercici 2024-2025, la comissió va assolir un altre hito amb l’elecció de la primera presidenta dona de la seua història, Silvia Carretero i Fernández, consolidant l’evolució cap a la igualtat de gèneres en els càrrecs directius.
40é aniversari: “40 anys de foc”
L’exercici 2016 marca un punt d’inflexió amb la celebració del 40é aniversari, resumit en el lema “40 anys de foc”, títol del monument gran que sintetitza la trajectòria de la comissió. La falla infantil, “Som passat, som futur”, dels germans García, ofereix una visió emotiva de la memòria i dels somnis pendents, establint un pont entre les primeres falles i les generacions que encara han de vindre.
El 40é aniversari arriba en un moment d’alt nivell: la comissió ve d’aconseguir indultar el ninot infantil en 2015 i de consolidar una línia artística moderna, colorista i crítica. La presència de Noelia Peinado com a Fallera Major de Torrent aporta, a més, una projecció pública extraordinària: el nom de Nicolau Andreu viatja per tots els actes oficials de la ciutat sota la mirada d’una fallera formada al casal des de xiqueta.
50é aniversari: memòria viva d’un barri
El 50é aniversari, celebrat en l’exercici 2025-2026, és sobretot un homenatge a les persones que han construït la història de la falla: presidents, falleres majors, fallers de base i famílies senceres que han crescut al casal. L’acte del 50é aniversari repassa, any a any, tots els màxims representants des del primer cens de 195 fallers fins a l’actualitat, recordant noms, anècdotes, premis i moments clau.
En la gala, diverses presentadores que han estat Falleres Majors de la comissió i, en alguns casos, Falleres Majors de Torrent, relaten com la falla ha marcat les seues vides, des de la infantesa fins a la responsabilitat de representar la ciutat. També s’estrena el pasdoble “Falla Nicolau Andreu”, compost per Víctor Pradillo i interpretat per la Unió Musical de Torrent, que es converteix en banda sonora oficial d’aquest mig segle d’història.
En el marc d’aquest aniversari, es fa especial menció a la capacitat de la comissió per superare moments difícils, com les Falles de 2020 truncades per la pandèmia de la Covid-19 o la DANA de 2025, quan la falla i el barri es van bolcar en ajudar el poble enmig de la catàstrofe. Aquest esperit solidari reforça la idea que Nicolau Andreu és “molt més que una comissió”: és un motor social i emocional per al veïnat.
Presentació image conmemorativa 50 aniversari
El dia 12 de setembre de 2025 , a la Casa de la Cultura, es va presentar la imatge commemorativa del 50 aniversari de la nostra Falla, una obra creada per Sergio Alcañiz que reflecteix l’essència i la història de la nostra comissió.


Gala del 50 aniversari
El dia 20 de setembre de 2025, va tindre lloc, la gala del 50 aniversari de la nostra benvolguda Falla, una trobada carregada d’emoció i records. La música va tindre un paper protagonista, amb la interpretació de diversos pasdobles per part l’Unió musical de Torrent, entre ells un dedicat en exclusiva a la nostra comissió, un detall que ens va emocionar profundament.


AUDIO PRIMER ACTA FALLA NICOLAU ANDREU 1976
VIDEO 50 ANIVERSARI
Text video del 50 aniversari
Mig segle d´historia…
50 anys fent falla, fent barri…
Molt a prop del centre historic de la nostra ciutat.
Un Valenciá, un Mantxego, i un Andalús, tingueren la brillant idea de
donar el primer pas per a fundar una nova falla en el nostre Torrent. La
Falla Nicolau Andreu i Adjacents.
50 anys de…
Records, vivencies, relats, pensaments, lusions, un entramat d
´emocions, sentiments, rialles I plors.
D´ una historia bordada amb lletres d´or als nostres cors, al ras del
nostre escut junt al caliu de la nostra barraca i la flama vibrant en les
nits de la cremá.
Lluint imponents en lo mes alt del nostre Micalet al costat de leș estreles
dels que un día ens deixaren per a estar sempre presents.
Com eixa joia, eixe Bunyol d´or i brillants amb fulles de Lloret que
portem orgullosos al nostre estandart.
Amb orgull, amb la pasió desbordant envoltada per la nostra senyera
que lluiix gloriosa junt a les flors en l´ofrena a la nostra patrona. La
nostra Mare de Deu dels Desamparats.
A L´abrig d´una manta morellana que no ha deixat mai de calfarnos
arrelats en lo més nostre, sentint i vivint la nostra cultura. L´identitat
d´una falla que no ha perdut mai la seua essència, el respecte i l´
admiració a l´hora de entendre tot lo millor de la nostra festa fallera.
Els nostres valors fundacionals que conformen el nostre ADN faller I
que ens fan una falla molt especial.
La superació costant, el sacrifici permanent. l´ambició per a creixer I
ferse grans.
Som el llegat del nostre pasat, el present d´un somni que s´ha fet
realitat a lo llarg dels anys. I un futur mes que asegurat per la força
trencadora e irreverent dels nostres joves i els nostres infantils.
Mig segle d´historia…
50 anys sent la millor falla del nostre Torrent
Així som I així sempre serem, les falleres i els fallers Nicolauers.
Gravació del pasdoble ” Nicolau Andreu “
El 29 de Desembre de 2025 , va ser un dia molt especial per a la nostra comissió. El nostre pasdoble “Nicolau Andreu”, compost especialment per Victor Pradillo Vilanoba amb motiu del 50é aniversari de la nostra falla, va ser protagonista d’una jornada històrica ,la gravació en estudi d’aquesta peça tan significativa, interpretada magistralment per la Unió Musical. Un moment carregat d’emoció i orgull, que quedarà gravat no sols en àudio, sinó també en la memòria de tots els fallers i falleres.
Acces a les partitures del pasdoble ” Nicolau Andreu ”
Pasdoble ” Nicolau Andreu “
Identitat, valors i futur
La història de la Falla Nicolau Andreu es pot llegir com una suma de valors: arrelament al barri, estima per la llengua i la cultura valencianes, aposta per la crítica constructiva i una forta vocació participativa. El teatre, els Jocs Florals, els curtmetratges, els concursos culinaris, les cabalgates i l’activitat solidària han permés que la comissió siga reconeguda per molt més que els premis de monuments.
Al llarg de 50 anys, diverses generacions han passat per la falla, convertint-la en una autèntica escola de festers, artistes, músics, oradors i organitzadors d’actes. Les xiquetes i xiquets que un dia pujaren a l’escenari del teatre infantil o del Cant de l’Estoreta són hui falleres majors, presidents o membres actius de la festa, assegurant la continuïtat d’una tradició que es renova any rere any.
Així, la història de la Falla Nicolau Andreu continua escrivint-se cada març, cada assaig, cada reunió i cada acte solidari, mantenint viu aquell esperit de 1977: encendre les flames per cremar allò que cal criticar, però també per il·luminar el futur d’un barri que s’hi reconeix i s’hi emociona.
BibliografÍa
Text basat en:
40 anys de Foc : Aitor Sánchez Collado
Guió gala 50 aniversari: Jose A. Castillejo Durán
